Pim pam clatellades venen clatellades van.

En Joan Capdevila hauria de ser un exemple per a molts dels jugadors que s'han criat, han començat com a professionals o han passat els seus millors anys a l'Espanyol. Aquest lateral esquerre, quan estava en el moment més àlgid de la seva projecció, amb temporades perfectes a l'Espanyol, va fitxar, el 1999, per l'Atlético de Madrid. I el futbol li va donar la primera clatellada de consideració: el descens a segona divisió. Va fitxar pel Deportivo i es va fer més gran. Fruit del seu bon joc i fortalesa física com a defensa va jugar amb la selecció espanyola i va acabar guanyant una Eurocopa i un mundial. Amb el Vila-real va viure les etapes més glorioses d'aquell club que va acabar disputant una semifinal de la Champions. Fa dues temporades va anar al Benfica, a Portugal, però va jugar poc i l'any passat va tornar a l'Espanyol. Roda el món i torna a Camprodon amb 34 anys, això sí, però amb una actitud encomiable i els peus ben posats a terra. Sigui perquè ja està al final de la seva carrera, el de Tàrrega sintonitza amb la política fitxatges del club. De moment, ja s'han fet tres fitxatges sense haver de pagar cap clàusula ni traspàs i si Lanzarote, Abraham i Fuentes acaben rendint vés a saber si d'aquí a un temps es cotitzen en el mercat i el club en treu alguna cosa. En aquest supòsit, els directius han de fer memòria i veure què va passar amb Kameni, que no només el club no en va treure res, sinó que el jugador va acabar sent suplent al seu nou equip. Això d'en Verdú és una altra cosa. Ha anat a parar al Betis i ja veurem com acaba tot plegat. Quant a les seves declaracions en el sentit que ha arribat a un paradís sense parió, ja en parlarem més endavant. Per cert, l'altre dia em vaig fixar en el segon equipament del Barça, sí el de la samarreta aquella que anomenen quadribarrada... Doncs res de res. Fixeu-vos bé si no és una franja vermella el que surt de sota les aixelles. No em surten els números. Quatre al davant, quatre al darrere i una a cada costat. Cal posar-hi una mica d'imaginació. Sincerament no m'acaba de fer el pes. Jo 2014