No puc deixar passar una ocasió com aquesta. Un 0 a 4 al Bernabéu! Una altre golejada i humiliació històrica a l'etern rival a casa seva. Primer Rijkaard i Ronaldinho, després Guardiola, Messi, Xavi i companyia i ara Luis Enrique, Iniesta, Neymar, Suárez, Piqué, etc. Vam viure una nit/tarda màgica a Chamartín.
Abans del partit quan Messi apuntava a titular, Roger Saperas, periodista de RAC1 avançava que l'astre argentí començaria el partit des de la banqueta. Veient la llarga mitja hora que va jugar podem afirmar que Luis Enrique va fer bé de conscensuar amb el jugador la seva suplència. Anem el gra. El partit iniciava amb 1' de silenci en record a les víctimes dels atemptats de París. 2 o 3 minuts, no més de domini blanc i tota la resta monòleg, pallissa, exhibició, repàs, "meneo" dels blaugranes. Els quatre gols del partit són un clar retrat del que va passar.
1r gol (10')- Després d'una llarga poseció del Barça on el Madrid no ensuma ni pilota, Sergi Roberto fa una diagonal amb la pilota i lliure de marcatge i ho culmina amb una pasada precisa cap al millor 9 del planeta, Luis Suarez, que defineix de forma sensacional, xutant amb l'exterior, batent aquell porter (que deien que era tan bo) anomenat Keylor Navas. La posseció clau del primer gol i clau del partit.
2n gol (39')- el Madrid intenta treure la pilota tocada, però quan a camp propi Modric rep la pilota Suarez va a mossegar per l'esquena (no ho mal interpreteu) i li birla la cartera. L'esferica cau als peus del millor jugador blaugrana del partit, el mag de Fuentealbilla, que fa una gran conducció aguanta davant la saga blanca i pica la pilota fent-la arribar a Neymar que defineix amb gran seguretat. La pressió col.lectiva, la intensitat dels jugadors i la magia d'Andrés Iniesta són unes de les altres claus per poder entendre que va passar el dissabte 21.
3r gol (53')- Iniesta, Andrés Iniesta o també Andrés Xavi Iniesta va ser l'MVP del clàssic. Va fer del millor Iniesta però també va fer de Xavi (que em perdonin els dos per aquesta expressió) i amb l'ajut de Busquets va fer anar de corcoll el mig del camp i la defensa del Real Madrid. Neymar va demostrar la seva qualitat amb un tecó impacable combinant amb el manxec i aquest (que no fa gaires gols, però els que fa fan història) xuta amb la dreta i neteja les taranyines de la porteria del Madrid. Iniesta, Neymar i la impotència defensiva i col.lectiva del Madrid són més claus de la gran i memorable victòria.
4t gol (74')- Ja amb Leo Messi sobre el terreny de joc, sense esar al 100% agafa una pilota al mig del camp fa una passa a Alba que estva centrat a la linea de tres quarts i el lateral la toca de primeres cap al matador uruguaià que es queda sol davant el porter i espera que caigui al terra per picar la pilota per sobre seu. Messi sense estar bé és el millor, toc, toc i més toc a la zona de mitjos i una altre vegada el pistoler xarrua que no perdona.
Ah, i Piqué pixant-se a la cara de tots aquells que el xiulaven (que van acabar xiulant el seu propi equip) buscant la maneta. Ets molt gran, Gerard!
Tot aquest recital de somni no seria comprensible sense la intervenció de Luis Enrique i el seu equip tècnic que va guanyar, clarísimament la partida a Rafa Benítez, apostant pel toc, el control, la prssió i la poseció de la pilota i del partit.
