Gràcies Johan

Em disposo a escriure aquest artícle poques hores després de conèixer la mort de Cruyff.
Va jugar a la taronja mecànica (Holanda), a l'Ajax, al Barça, al Llevant, als Estats Units i al Feyenoord. A tot arreu va deixar petjada, pel seu tarannà i per la seva manera autèntica de fer. Per molts és considerat el millor futbolista de tots els temps: per la seva manera de jugar, pel seu canvi de ritme, per la seva visió del joc, per la intel·ligència...
Ara bé, va ser quan va tornar a can Barça, com a entrenador, que va canviar la història de la nostre entitat. Ens va inculcar un model de joc basat el possessió de la pilota, un model on es jugava al primer toc, un model de caire ofensiu, el model del 3-4-3. Aquell Dream Team, encapçalat per la seva figura, ens va regalar 4 lligues consecutives (l'únic Barça que ho ha aconseguit fins ara) i la primera Copa d'Europa de la nostra història. Ens va ensenyar a guanyar, però el que és més important, gaudir de les victòries. Va allunyar el victimisme de can Barça i va fer un canvi de xip a molts socis i seguidors blaugranes, fent que l'optimisme regni avui dia al Barça i també al nostre país, Catalunya. Defensava les seves idees amb fermesa, convicció i empenta, cosa que va fer que arribés on va arribar. Això ho extrapolava exactament a la seva vida personal, un munt d'anèctodes s'expliquen sobre la seva persona. També va cometre errades, però amb la virtut de cometre-les defensent els seus ideals fins a les darreres conseqüències.
El Barça pre-Cruyff entrenador tenia un palmarès de 42 títols en 71 temporades, el Barça després de Cruyff amb 21 temporades ha aconseguit el mateix nombre de títols. Poca cosa més cal dir.
El Barça posterior a Johan Cruyff com a entrenador, tant el de Rijkaard (va ser ell qui va aconsellar a Laporta de portar-lo com a entrenador), com el de Guardiola (va arribar a ser qui va ser i a ser qui és gràcies a Cruyff), com el de Tito o l'actual Barça de Luis Enrique s'ha fonamentat sobre els forts pilars que va deixar el mestre. L'ADN Barça, és l'ADN Cruyff i La Masia va ser ell qui la va fer tant gran. La nostra Masia, una de les joies més preuades del nostre club, va ser "el flaco" qui en va extreure jugadors, que aparentment pel seu físic semblaven incompatibles per jugar al futbol d'elit, com Guardiola, Sergi o Ferrer o al cap d'uns anys Xavi, Iniesta, Messi o Pedro. Va trencar esquemes i mites sobre el futbol i va trobar en el FCBarcelona el millor mitjà per fer-ho.
Qualsevol homenatge que se li pugui fer serà insuficient per a la figura de Cruyff (nom del museu, nom de l'estadi, estàtua porta 14, mosaic dedicat a ell el pròxim Clàssic...) el que sí que el farà profundament feliç serà, allà on es trobi, veure el seu Barça guanyar, practicant el millor futbol de tots els temps, el que ell ens va portar, amb jugadors fets a la casa. I sobretot, més enllà del futbol, encarar el dia a dia de la vida amb optimisme fins al darrer instant. Tal com ho ha fet ell. Seguim el seu mestratge. Disfrútatelo, Johan.

Rècords i records

El Barça porta 36 partits consecutius sense encaixar cap derrota. Superant el rècord del millor Barça, que en tenia 28 amb Guardiola a la banqueta i, també, el del millor equip que juga competicions espanyoles, el Madrid de Leo Benhaker, que tenia fins fa poc el rècord, amb 35 partits.Aquest 36 partits s'han vist en quatre competicions diferents (Lliga, Copa, Champions i Mundial de Clubs). Han servit per guanyar un títol (Mundial de Clubs), per guanyar-ne virtualment un altre (Lliga) i per plantar-se a la final de Copa. Sense obviar que en la competició més important, la Copa d'Europa, tens peu i mig a quarts de finals gràcies ha haver derrotat l'Arsenal per 0 a 2 a l'Emirates Stadium. La motivació de fer el que mai ningú ha estat capaç de fer, guanyar dues Champions seguides, és tan gran per aquest equip, que avui dia, sembla que no hi hagi cap rival disposat i capacitat per poder parar els peus al conjunt de Luis Enrique. Però el repte encara és més meridià si tens en compte que ja tens la Lliga al sac i estàs a un sol partit de guanyar la Copa del Rei, i així aconseguir dos triplets seguits i consagrar-se com al millor equip de la història d'aquest meravellós esport. Escrit sobre el paper, o en aquest cas sobre una pantalla, tot plegat sona molt bé i és així però cal recordar que la segona campanya del Barça de Guardiola (permeteu-me la comparació) ho tenia tot de cara per guanyar dues Champions seguides, i amb una mala nit al Giussepe Meazza contra l'Inter de Mourinho, Milito (el bo) i Eto'o va venir al Camp Nou amb un 3-1 favorable de l'anada. Dels tres gols del conjunt italià un, com a mínim, estava en fora de joc i els altres dos eren més que discutibles. A la tornnada la remontada va ser possible ja que Piqué es va avançar i Bojan va marcar el 2-0 que donava el bitllet cap a la final del Bernabéu, però el segon gol va ser anul·lat per unes mans (que estaven enganxades) del Yaya Touré. Amb tot això vull dir que si trobes un rival rocós i un mal arbitratge pots caure eliminat per molt injust que sigui.
Aquell Barça tenia un trident, format per Messi-Xavi-Iniesta que t'assegurava el control i l'exel·lència en el joc però ara tens Messi-Suárez-Neymar (la MSN) que et poden matar amb llargues possesions (no tant com les de l'altre trident) o amb un ràpid contracop, sempre hi quan les lesions i les sancions els respectin. El Barça, des del 4 d'octubre que va perdre per 2 a 1 al Sánchez Pizjuan, ha tingut el calendari més atapeït de tot el món i tot i això ningú l'ha aconseguit batre.Hem vist partits de tots colors però el que segur que no hem vist és una derrota. Hem vist el gran recital, sense Messi, al Bernabéu (0-4), la sentència de les semis a Copa contra el València en un sol partit (7-0), el 4 a 1 contra l'Espanyol, també a Copa, una majestuosa segona part contra el Celta amb Leo Messi rememorant el penal de Cruyff o la final del Mundial contra River Plate a Japó (3-0) . Hem vist partits contra grans equips, partits que han costat però que hem guanyat, Atlético (2-1), Sevilla (2-1), Athletic Club (1-2) a Copa o a Champions contra l'Arsenal (0-2). Hem vist partit a camps complicats, contra equips que s'hi jugaven molt però no tenien res a perdre, Llevant (0-2), Las Palmas (1-2) o el Màlaga (1-2). Hem vist uns quants empats, dos 1 a 1 a Mestella, un a Lliga i l'altre intrascendent a Copa, un altre a zero a zero Cornellà-El Prat amb un partit de joc brut dels pericos que l'arbitre no va saber posar fi, l'irrallevant empat a zero al camp del Villanovense en el primer partit de Copa, o l'incomprensible empat a dos contra el Deportivo quan al minut 70 els hi treies dos gols d'avantatge. Durant aquest cinc mesos de joc interrumput, no s'ha perdut, i si no es perd i la majoria de vegades es guanya serà molt difícil no guanyar cap títol. A dia d'avui, veig el triplet a prop, digueu-me il·luminat o somiatruites però és difícil no pensar-ho tenint l'equip que tens.
Serà molt i molt difícil però el veig aprop, que hi farem.