Més enllà dels esport: vacances, descans i alto el foc

Va, tanqueu els ulls. Aprofitem l’alto el foc permanent i fem veure que podem oblidar els morts de Palestina. Respireu fondo. Recordeu les fotografies dels nens destrossats a la platja? No, no les recordeu. Potser fins i tot no van existir mai. Penseu en un llençol blanc. Potser en un llençol blanc que oneja amb una brisa suau. Pau. Respireu fondo, tot va bé. Fish are jumping No penseu en Ucraïna. No penseu que aviat hi començarà a fer fred. Sobretot no recordeu que Rússia ha tancat l’aixeta del gas que exportava a aquell país, on efectivament hi fa molt fred, però que no està tan lluny. Procureu, sobretot, no posar-vos a la pell dels familiars o amics que esperaven amb tantes ganes retrobar la gent estimada que va embarcar en el vol número 17 de Malaysia Airlines. Un llençol blanc, va, tanqueu els ulls. And the cotton is high Imagineu que us trobeu en una habitació fosca. Esteu asseguts al mig de la cambra i davant vostre hi ha una espelma amb una flama alta, orgullosa i vertical. Poseu els llavis com si buféssiu per una canyeta, ompliu-vos els pulmons i seguidament expulseu l’aire, a poc a poc però de forma continuada. Concentreu-vos, heu de mirar de moure la flama sense arribar a apagar-la... una sola flama he dit. No les cent-cinquanta mil flames que brillen per les ànimes de les víctimes de la guerra de Síria. Aquestes no. Avui no. Your daddy is rich and your mamma’s goodlooking Diu el @xavieraldekoa que a finals d’any hi haurà uns dos-cents trenta-cinc mil nens malnodrits a Sudan del Sud. Cinquanta mil dels quals moriran si no se’ls tracta. I no se’ls tractarà. Demà pujaré a un avió d’Iberia i respiraré fondo quan una veu enllaunada ens doni la benvinguda a l’Aliança One World. Després tancaré els ulls i miraré de dormir. So hush little baby... Va, acompanyeu-me. Tanqueu els ulls.
*Artícle d'Oriol Badia a fotlipou,com

Tak-Tics al Madrigal

Els sistemes de joc del partit d'avui han estat els esperats d'ambdós equips. El Barça ha seguit utilitzant el 4-3-3, amb la presència del comodí Rafinha en la posició d’Iniesta, lesionat. Rafinha, un jugador amb confiança i premi, que cada dia creix més. El Vila-real ha plantejat un sistema 4-4-2 amb certes modificacions, que intentaven posar en dificultats l'atac del Barça. La línia de mitjos del Vila-real estava molt centrada, ja que un dels seus jugadors avançava la posició per controlar a Busquets. Aquesta distribució dels migcampistes provocava una gran densitat de jugadors en el passadís central en detriment del passadís lateral, sobretot el de la dreta, on Jordi Alba estava constantment sol per avançar per la seva banda. O el Barça no ha sabut veure això o ha preferit atacar constantment per la seva dreta, on la presència d'Alves ha estat costant en les accions ofensives. 
 Reforçar el passadís central en detriment de les bandes comença a ser una constant en tots els equips que s'enfronten al Barça. Rebutgen les bandes i acumulen molts jugadors en la zona d'evolució dels jugadors més importants del Barça. 
Cal destacar la intensitat de joc demostrada pel Barça en els primers minuts del partit. Ha entrat al partit amb molta concentració i amb molt domini en totes les fases del joc. 
 El Barça ha demostrat voluntat de sortir a guanyar. El seu posicionament defensiu situava el bloc d'equip en una posició alta (bloc d’equip alt), que dificultava la sortida de pilota del Vila-real. Però on el Barça ha demostrat un gran nivell d'actitud i un gran nivell d'execució ha estat en el que anomenem “pressió després de pèrdua”. Aquest comportament tàctic de pressió defensiva quan es perd la pilota permet recuperar moltes pilotes, destacant l’actuació dels davanters del Barça, en concret Pedro, Munir, i en menor mesura Messi. Però l’actitud i el bon posicionament ofensiu i defensiu de l'equip no ha permès dominar el partit durant els 90 minuts; a la segona part s'ha perdut el control, i el Vila-real ha gaudit d'unes oportunitats que han estat més fruit de la pèrdua del control del partit del Barça que no de l'encert de les seves pròpies accions ofensives. 
 És evident que aquest nou Barça destaca per un gran domini dels conceptes defensius, sobretot les transicions, que son fruit de la motivació i actitud dels jugadors. La línia de mitjos del Barça, amb Busquets, Rafinha i Rakitic està sempre molt ben posicionada, i en el moment en que l'equip contrari perd la possessió de la pilota , el Barça nega tota possibilitat de combinació en curt, el que obliga a l'equip contrari a jugar en llarg, on la presència i actitud dels dos centrals ha estat impecable en l'anticipació. 
En les fases ofensives es destil·la una tendència clara a sentir-se molt còmode en accions ràpides de transició. Els jugadors disfruten d'aquestes accions i generen moltes oportunitats de gol. Els conceptes de joc que s'hauran de corregir són tots aquells que tenen a veure amb les fases posicionals del joc, tant les defensives com sobretot les ofensives. 
 Hi ha hagut un gran desequilibri entre els atacs produïts per la banda dreta respecte als produïts per l'esquerra, i això que la banda esquerra del Barça tenia més camp, però Jordi Alba no ha tingut molta projecció ofensiva. 
L'atac posicional del Barça ha de millorar, sobretot perquè serà la tendència habitual contra la majoria d'equips. Hi ha dos triangles ofensius que combinen constantment: Rakitic, Alves, i el punta corresponent per la banda dreta. Rafinha, Alba i Munir per la banda esquerra. Enmig d'aquests dos triangles, la presència de Messi, lliure, amb mobilitat i amb capacitat total per decidir, per acabar d'articular el joc ofensiu. Per tant, aquestes triangulacions s'han de perfeccionar, per tal de que s'acostin més a la organització que a la inspiració. 
 Busquets com a eix vertebrador del front d'atac no ha estat especialment efectiu, però l’estratègia de l’equip ha estat molt variada, i el Barça ha fet llançaments de córner llargs dirigits al punt de penal, on l'entrada dels rematadors busquen la pilota. Llançaments llargs, dirigits al primer pal per buscar la desviada d'algun jugador, com l'oportunitat de Mathieu, i alguns llançaments en curt, que buscaven crear situacions de superioritat numèrica. 
L'atac posicional del Barça, com dèiem, ha de millorar, no podem acabar sempre amb centrades d'Alves, a qui cal destacar per la seva actitud, presència ofensiva i generositat en l'esforç, però ha de ser més capaç de prendre decisions en les últimes passades. 
 Els jugadors més destacats del partit d'avui són:  Alves, per la seva omnipresència, Messi per la seva implicació i qualitat, Rakitic per la seva capacitat de jugar i fer jugar l'equip i els dos centrals del Barça, per la seva suma concentració.