Va jugar a la taronja mecànica (Holanda), a l'Ajax, al Barça, al Llevant, als Estats Units i al Feyenoord. A tot arreu va deixar petjada, pel seu tarannà i per la seva manera autèntica de fer. Per molts és considerat el millor futbolista de tots els temps: per la seva manera de jugar, pel seu canvi de ritme, per la seva visió del joc, per la intel·ligència...
Ara bé, va ser quan va tornar a can Barça, com a entrenador, que va canviar la història de la nostre entitat. Ens va inculcar un model de joc basat el possessió de la pilota, un model on es jugava al primer toc, un model de caire ofensiu, el model del 3-4-3. Aquell Dream Team, encapçalat per la seva figura, ens va regalar 4 lligues consecutives (l'únic Barça que ho ha aconseguit fins ara) i la primera Copa d'Europa de la nostra història. Ens va ensenyar a guanyar, però el que és més important, gaudir de les victòries. Va allunyar el victimisme de can Barça i va fer un canvi de xip a molts socis i seguidors blaugranes, fent que l'optimisme regni avui dia al Barça i també al nostre país, Catalunya. Defensava les seves idees amb fermesa, convicció i empenta, cosa que va fer que arribés on va arribar. Això ho extrapolava exactament a la seva vida personal, un munt d'anèctodes s'expliquen sobre la seva persona. També va cometre errades, però amb la virtut de cometre-les defensent els seus ideals fins a les darreres conseqüències.
El Barça pre-Cruyff entrenador tenia un palmarès de 42 títols en 71 temporades, el Barça després de Cruyff amb 21 temporades ha aconseguit el mateix nombre de títols. Poca cosa més cal dir.
El Barça posterior a Johan Cruyff com a entrenador, tant el de Rijkaard (va ser ell qui va aconsellar a Laporta de portar-lo com a entrenador), com el de Guardiola (va arribar a ser qui va ser i a ser qui és gràcies a Cruyff), com el de Tito o l'actual Barça de Luis Enrique s'ha fonamentat sobre els forts pilars que va deixar el mestre. L'ADN Barça, és l'ADN Cruyff i La Masia va ser ell qui la va fer tant gran. La nostra Masia, una de les joies més preuades del nostre club, va ser "el flaco" qui en va extreure jugadors, que aparentment pel seu físic semblaven incompatibles per jugar al futbol d'elit, com Guardiola, Sergi o Ferrer o al cap d'uns anys Xavi, Iniesta, Messi o Pedro. Va trencar esquemes i mites sobre el futbol i va trobar en el FCBarcelona el millor mitjà per fer-ho.
Qualsevol homenatge que se li pugui fer serà insuficient per a la figura de Cruyff (nom del museu, nom de l'estadi, estàtua porta 14, mosaic dedicat a ell el pròxim Clàssic...) el que sí que el farà profundament feliç serà, allà on es trobi, veure el seu Barça guanyar, practicant el millor futbol de tots els temps, el que ell ens va portar, amb jugadors fets a la casa. I sobretot, més enllà del futbol, encarar el dia a dia de la vida amb optimisme fins al darrer instant. Tal com ho ha fet ell. Seguim el seu mestratge. Disfrútatelo, Johan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu-nos la seva opinió