diumenge, 26 d’octubre del 2014

Partidisme

Els clàssics entre Barça i Madrid són partits d'una pressió enorme per la repercussió internacional que suposen. Òbviament aquesta pressió arriba també als jugadors i als entrenadors, i això provoca que a vegades puguis perdre aquell criteri que sempre t'ha d'acompanyar per poder assolir cotes de rendiment òptim. 1) El partit ha estat tal com s'esperava. El criteri futbolístic d'ambdós equips ha estat el que s'intuïa. Per això el Madrid ha sortit amb una idea d'esperar al Barça en el seu propi camp. Amb dues línies defensives de 4 jugadors i dos puntes bastant despenjats, els blancs intentaven frenar l'atac barcelonista. 2) El Barça ha plantejat el partit amb el seu esquema habitual, el 4-3-3, només amb dues modificacions respecte a la línia demostrada durant tota la temporada. Els canvis de Matieu en lloc d'Alba i de Xavi respecte Rakitic. La presència de Matieu a la banda podia estar justificada per dos motius: la millor capacitat defensiva del francès, sobretot en accions de córners i faltes, i també per la defensa sobre un jugador tan ràpid i tan físic com Bale. La no presència d'aquest jugador (Bale), reduïa a només una raó el canvi d'Alba per Matieu en el lateral. La titularitat de Xavi, en canvi, ha estat bastant surpressiva, sobretot perquè substituïa al jugador que semblava representar millor el nou criteri futbolístic que l'entrenador volia exposar aquesta temporada. De nou la pressió entorn l'equip, prèvia al clàssic, potser ha fet modificar la idea exposada fins ara, i s'ha considerat millor la incorporació de Xavi en el lloc de l'habitual Rakitic. 3) L'inici del partit ha estat un idíl·lic pel Barça: dominant, controlant i marcant. La línia mitja del Madrid ha patit molt en aquests primers minuts. L'amplitud d'Alves sobre el camp obria a Isco sobre el brasiler, deixant la parella Kroos i Modric enmig d'una superioritat numèrica que feien Xavi, Busquests i Iniesta, més la presència de Messi. Encara que James basculés per ajudar, el colombià no aconseguia fer-ho perquè no és el seu fort i també perquè pensa més en projecció ofensiva que no en defensiva. Aquesta superioritat numèrica permetia tenir el control de la pilota, i òbviament el control del partit. El Barça atacava amb la idea de possessions llargues, mentre que el Madrid sempre que la recuperava o la tenia, ho feia amb atacs curts; és a dir cada equip amb el seu estil. 4) El Madrid ha modificat la seva idea, i ho ha fet de dues maneres. Ha reduït les distàncies entre línies i no ha tingut cap problema en ajuntar-se, per crear més densitat de jugadors entorn la pilota. I segon, per l'augment de la pressió defensiva sobre els jugadors del Barça. Aquesta pressió no ha estat tàctica, sinó que l'ha practicat amb un component físic i de voluntat de treballar que els ha permès imposar-se físicament sobre el mig camp barcelonista. El mig camp del Barça no ha pogut igualar la prestació física que el Madrid li ha plantejat. Aquesta modificació de concepte futbolístic ha permès al Madrid acostar-se al Barça i trencar la superioritat tan manifesta que els blaugrana gaudien durant la primera mitja hora. 5) La idea de joc del Madrid ha estat molt clara durant el partit, i el Barça no ha sabut controlar-la del tot. Els d'Ancelotti estructuraven el seu joc ofensiu voltant el joc per la seva banda esquerra, on la presència de Marcelo i Isco creava una superioritat numèrica sobre Alves. I a més en el tram final del camp s'hi afegia sovint Cristiano. Aquesta idea ha funcionat durant el partit, i la majoria de jugades han vingut per la banda esquerra del Madrid. Ni Messi, ni Suárez ajudaven en la defensa de les accions dels blancs, sobretot en les pujades de Marcelo. El Madrid ens ha creat problemes quan s'ha instal·lat amb la pilota davant la nostra àrea, creant moltes oportunitats de gol i també un travesser. 6) El Barça, amb la presència de Xavi, feia la impressió que havia apostat per un criteri futbolístic que era el nostre, i que aquesta temporada havíem intentat modificar-lo per un de més vertical i de més transició ofensiva ràpida buscant la porteria. Quan el Barça s'ha trobat amb el marcador a favor, i amb el domini del control del partit, ha donat la sensació que no tenia clar quin tipus de criteri futbolístic havia d'emprar. Si continuar amb la idea inicial de possessions llargues, o bé esperar i atacar amb les transicions ràpides. Sigui com sigui quan el Madrid ha collat físicament, no hem sabut superar aquesta circumstància. La por a les transicions ràpides del Madrid es posava de manifest quan el Barça perdia la possessió de pilota, ja que es veien jugadors que anaven a la pressió defensiva i d'altres que anaven al replegament per evitar que el Madrid contraataqués. Això trencava la idea de l'equip i no permetia jugar amb la idea col·lectiva que havia demostrat durant tots els partits d'aquesta temporada. 7) Sempre hem comentat que la possessió per la possessió no serveix de res, tal com diuen els molts crítics que l'estil Barça ha tingut, inclús durant l'època que els blaugrana ho guanyaven tot. La possessió és una eina que ha de permetre atacar fent allò que vols fer, atacant per on vols atacar. No podem esperar que la possessió ens doni solucions momentànies. Avui en aquest moment que estàvem amb el marcador a favor, havíem de tenir molt més clar com havíem d'atacar. 8) Quan un equip té un estil propi i una manera de jugar molt definida, ha de tenir el criteri futbolístic clar, i vingui qui vingui per reforçar l'equip, aquests s'han d'impregnar de l'estil del Club, mai al revés. Hem començat a perdre el criteri futbolístic, i amb ell el control del partit. Finalment, quasi tota la segona part, hem desaparegut com a idea col·lectiva. No hem existit com a equip. 9) Pel que fa a la valoració de jugadors voldria parlar de la parella Kroos i Modric, dos jugadors d'enorme talent ofensiu, però que pateixen molt en situacions defensives. Han sabut renunciar a les seves característiques individuals per treballar enormement per a l'equip. On no hi arribaven per les seves qualitats defensives, hi arribaven per actitud i per domini de la posició. S'han tancat, s'han ajuntat, i això els permet ser més forts i recuperar pilotes que possibilitaven el seu contraatac. El seu paper fosc no deixa veure la seva vàlua dins l'estructura del Madrid. També voldria destacar Marcelo, jugador que sovint pren decisions equivocades i té actuacions fora de to. En canvi avui ha demostrat una maduresa i una claredat en el seu joc que ha creat molts problemes al Barça. Al bàndol blaugrana m'agradaria destacar el paper fet per Alves, jugador que avui ha jugat amb molt criteri, i això que el Madrid li creava moltes dificultats. Però ho ha sabut contrarestar amb molt bona prestació. 10) Durant la temporada hem explicat el defecte que l'equip té en totes les accions d'estratègia. El Barça no domina els córners i les faltes. En atac no aconseguim treure rendiment, i en defensa patim moltíssim. El córner de l'inici de la segona part, transformat en gol per Pepe, ha significat l'inici de la davallada de l'equip. L'error defensiu de pèrdua de marca sobre Pepe ens demostra com de lluny estem com equip per defensar aquestes situacions. També ha estat molt estrany el canvi de Xavi per Rakitic, sobretot en el moment i per la forma. Les normes no escrites del futbol no aconsellen els canvis previs als llançaments de córners o faltes. I també perquè el jugador substitut, en fred, sigui responsable del llançament. 11) La presència de Luis Suárez ha estat el tema més comentat durant la setmana. La seva presència era justificada, com també que la demostració clara que li mancava una mica més de ritme competitiu. Els que valorem el joc de Suárez sabem que les situacions que avui ha gaudit no han estat reeixides per aquesta manca de ritme. Però d'aquí uns partits no les perdonarà. Per tant gaudirem d'una tripleta única, explosiva, golejadora i creativa. No obstant, tot això no servirà de res si no aconseguim que tots tres s'integrin en la idea de joc col·lectiu, que és més que dir que s'integrin en el joc coŀlectiu. No han de ser tres que treballin per lliure, que estiguin despenjats a dalt i que mirin enrere mirant als seus companys com defensen. Serà, si això es així, el principi del final. Els equips guanyadors són aquells que defensen els onze, que creen dinàmiques col·lectives sòlides. Si això no és així, marcarem molts gols, guanyarem molts partits, però no aconseguirem la victòria final. S'ha de construir una idea molt clara, un CRITERI FUTBOLÍSTIC molt definit, que ajudi als jugadors a saber què han de fer i com ho han de fer. I que tots, amb les seves grans qualitats, s'integrin a la línia mare, al "Criteri futbolístic" del Club. El gran repte és incloure la qualitat dels tres puntes del Barça dins la idea i la dinàmica col·lectiva de l'equip. Hem de recuperar la personalitat de l'equip, la línia de joc, per tenir un criteri futbolístic clar. I per fer-ho cal que tots els jugadors intentin integrar-se a aquesta línia. Els criteris futbolístics s'han de definir, s'han de treballar i finalment s'han de consolidar. Per tant tot criteri necessita temps. Però sobretot han d'estar ben orientats, i han de ser criteris que et puguin portar a ser diferent, capdavanter i dominador de l'escenari futbolístic. Hi ha hagut un detall en el partit que ha estat òbviament anecdòtic: hem començat amb Xavi i Iniesta al camp, representant una idea clara. Però hem acabat sense Xavi i Iniesta. No voldria pensar aquest fet anecdòtic com una simbologia de perdre l'origen del nostre gran Criteri Futbolístic.
*Artícle de Pep Segura a fotlipou.com