Crèdits

Hi ha aficionats, socis i seguidors que se senten molt atacats quan critiques el club. Et titllen de tribunero i de mal barcelonista. La crítica no sempre està justificada, i més en els temps de twitter i de l’alegre anonimat: qualsevol ultra s’amaga rere un pseudònim i es dedica a enfonsar (o així ho pensa) el sistema, a dir pressumptes veritats i a insultar directament aquells que creu que no ho fan bé, o que són uns venuts o ves a saber què. Però qualsevol persona amb dos dits de seny hauria de saber distingir la crítica profunda, treballada, de l’estirabot infantil del tuitaire anònim (a Facebook també passa, però no sé com crear el substantiu), perquè quan qui se sent atacat es defensa amb l’insult i la rabieta encara cau més baix que l’ofensor. Exemple bàsic: -El Zubizarreta és un dropo. -TU SÍ QUE ETS UN DROPO. Això passa cada dia. cent mil vegades al twitter. Qui té raó? Qui dels dos és l’home prudent? Jo crec que el primer no ho diu pas de forma gratuïta. Cert que potser els 140 caràcters el limiten. Segurament redueix i exagera les seves crítiques al barcelonisme. El que està clar és que dins la primera frase hi ha la possibilitat de quelcom més. Potser té informació privilegiada que permet titllar Andoni Zubizarreta de dropo. Qui sap? Qui som nosaltres per dir que no? D’altra banda, potser el que contesta coneix el primer i sap de primera mà que realment és un dropo i que en cap cas és una veu autoritzada per criticar la directiva del club. El barcelonista que s’ofèn davant la crítica fa servir, normalment, el mot de crèdit: el crèdit que tenen aquests esportistes meravellosos. El planter que conformà el millor equip de futbol de tots els temps. “Com pots fer mofa d’en Xavi Hernández, el més gran migcampista de tots els temps?”. Doncs li ho diré, senyor: perquè una cosa no treu l’altra. Jo he gaudit igual que vostè del millor migcampista de tots els temps, i el tindrem sempre als altars del futbol, però això no vol dir que no pugui fer tota la mofa d’ell. No s’emprenyi. Tothom té els seus límits, la seva paciència. N’hi ha que quan veuen Neymar perdre una pilota ja el traspassarien a l’Elx o al Madrid. N’hi ha que no deixaran mai de confiar en els jugadors ni que perdin quinze partits consecutius. Però no cal ser extremistes. No cal confondre confiança amb abnegació. No cal estar sempre a la defensiva ni, tampoc, a la ocensiva. Tothom es mereix un clatellot de tant en tant. Vostè i jo i en Xavi i en Zubizarreta i en Neymar. I el perruquer d’en Neymar. Aquest especialment. Sembla que s’acosten moments complicats, moments de tensió i ja hi ha aficionats que volen posar la bena abans que la ferida, censurant qualsevol crítica negativa, emparant-se en el famós crèdit. Però el crèdit s’acaba. No és etern. Eterns són els jugadors i els seus triomfs. Accepteu-ho. Ells ja fa temps que ho han fet. *Aquest article d'opinió està basat en l'opinió del Jair Domínguez a la web de Joan Maria Pou, fotlipou.com*

La flor de l'estiu

Alen Halilovic va jugar el seu primer partit vestint amb la samarreta culé. Sembla ser que veient els 45 minuts que va jugar contra el Recreativo de Huelva a la final del trofeu Colombino, va ser la gran sensació, sense deixar de banda a Gerard Deulofeu. Una flor no fa estiu però pot causar bones impressions i agradar-te. Va jugar amb molta llibertat entrant per les dues bandes del terreny de joc, entrant pel centre i dirigint el joc com ho fa Busquets. No porta ni tan sols unes setmanes entrenant que ja juga molt, molt entonat. No parla ni català, ni espanyol sinó que es comunica parlant anglés, i només ho pot fer amb Marc Bartra un dels pocs jugadors del primer equip que sap aquesta llengua estrangera. Tot i tenir molts factors i costums en contra pel seu adaptament, el jove croat Halilovic ha demostrat el que pot i sap fer a Luis Enrique i a Unzue. Crec que estarà més temps al Barça B que al primer equip i també espero que així sia pel fet de no "explotar-lo" massa jove com ha passat amb jugadors com Bojan o Giovani Dos Santos. Espero que d'aquí tres o qutre anys es pugui parlar d'aquest jugador com una estrella que brilla amb llum pròpia dins i fora dels camps de futbol i d'entrenament, i que ho faci vestint la samarreta del Barça. De moment no ha aconseguit res però hi ha prous i suficients motius per pensar tot el que us he explicat en aquest article d'opinió personal a Blai-Grana.

El futur del Xavi

Luis Enrique ha tornat a parlar de Xavi Hernández dos mesos després. El passat 21 de Maig, dia de la presentació del tècnic asturià, Luis Enrique va referir-se a Xavi amb aquestes paraules: "Xavi és un amic. M'asseuré a parlar amb ell i valorarem el que ell vulgui i el que vulguem nosaltres. Hem d'esperar per decidir coses". Dos mesos més tard Luis Enrique ha tornat a parlar en roda de premsa i ha tornat a parlar de Xavi: "He parlat amb Xavi. És un tema obert que depèn de les dues parts. Xavi té contracte i estem a l'espera de la seva decisió. No hi ha cap problema. És un jugador referent per a nosaltres". Xavi Hernández té dos anys més de contracte amb el FC Barcelona i el seu futur segueix obert. Si cap de les dues parts pren una decisió, el 24 de Juliol Xavi Hernández es troba citat per començar la pretemporada a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, així com tots els mundialistes de la selecció espanyola. El periodista de Mundo Deportivo Miguel Rico, explica que "Xavi no marxarà del Barça si no té cap contracte firmat amb un altre equip". Per aquest motiu, podríem trobar-nos a les portes d'una setmana a contrarellotge; amb l'agent de Xavi Hernández, Ivan Corretja, negociant la sortida del migcampista del Barça (el Qatar o la MLS poden ser algunes de les opcions) i d'altra banda, Luis Enrique sabent que el 24 de Juliol pot arribar Xavi Hernández i vestir-se de curt com a jugador del primer equip del Barça. El futur de Xavi més lluny del Barça en la seva carrera, però més aprop de tot l'estiu. Des de www.blai-grana.blogspot.com instem a l'estrella culé que continui un any més, i que si no li va bé que ho deixi estar però m'agradaria que donés un vot de confiança al Luis Enrique, ja ho saps Xavi.

Alemanya deix sense mundial a l'Argentina i a Messi

Alemanya i Argentina han jugat una final digna d’un Mundial de futbol malgrat que s’hagi decidit a la pròrroga, a diferència del que van ser les semifinals, totes dues impròpies encara que fos per raons distintes: per la penosa imatge del Brasil i pel miserable joc d’argentins i holandesos. Alemanya i Argentina han buscat la victòria des del primer minut, que és el mínim que s’hauria d’exigir a un espectacle esportiu, cadascuna des del seu estil de joc i les seves virtuts individuals i col·lectives. Ha guanyat Alemanya (1 a 0), però Argentina ha tingut tantes o més opcions. És difícil mirar un partit de futbol i no anar amb cap dels dos equips, ni que sigui una final del Mundial entre dues seleccions tan allunyades de Catalunya com l’Argentina i l’Alemanya. Així, des de l’òptica culer, hi havia prou raons com per tenir el cor "albiceleste" Perquè a l’Argentina hi havia Messi i Mascherano, en canvi a Alemanya no hi havia cap jugador que hagés estat al Barça o hi jugués actualment. També s'ha de dir que el futbol que ha practicat Alemanya durant el mundial, a excepció de la mateixa final, era molt similar al del Barça de Guardiola. També s’ha especulat sobre què seria millor per al Barça de la temporada que ve, si tenir a un Messi content d’haver-se tret l’espina del Mundial o un Messi deprimit perquè encara no es podrà comparar del tot amb Maradona, principalment. No ho sabrem mai. Messi no ha fet un Mundial excepcional. Tanmateix, ha fet quatre gols, ha estat decisiu en més d’un partit i a la final, mentre ha tingut forces, ha estat el millor argument argentí. Encara val més tenir-lo a l’equip propi que en un dels rivals. El que és segur és que durant la temporada no s’ha reservat per al Mundial, com també s’havia dit tantes vegades. Si amb el Barça no va jugar més bé, al seu nivell dels darrers anys, va ser perquè no va poder. Ha quedat clar que ni ell, ni cap altre jugador blaugrana havia estalviat forces pensant en Brasil. Hi havia prou indicis per saber-ho, però el paper que han fet els mundialistes blaugrana (amb l’excepció de Mascherano) ho ha ratificat. Feina per a Luís Enrique, que aquest dilluns arrenca.

Jordan, Magic i Bird junts al Barça

Ja tenim el que la gent volia: 3 grans estrrlles a la devantera. Messi, Neymar i Luis Suarez, l'últim en incorporar-se. Aquests jugadors en el món del basket es podrien comparar amb Jordan(Messi), el millor del món; Magic(Neymar), el que sap fer coses impossibles; i Bird(Suárez), aquell noi tant letal al coll de l'ampolla o dins l'àrea respectivament. Ara només cal esperar fins al setembre a que Neymar es recuperi i els tres cracks puguin jugar junts. Sorts!