La crònica d'una victòria que ens dóna la lliga al Palau

El F. C. Barcelona s'ha proclamat campió de la Lliga Endesa després de derrotar en el quart partit de la final el Reial Madrid per 83 a 81. Blaugranes i blancs s'han enfrontat en els quatre títols de la temporada (finals de Supercopa, Copa del Rei i Lliga i semifinals de l'Eurolliga), i el Barça s'ha pogut treure el regust de la derrota amb aquest títol, tot i tenir el factor pista en contra. Al Madrid, que va començar la temporada de forma brillant, se li ha fet molt llarg l'any. Juan Carlos Navarro (14 punts) ha estat triat el millor jugador de la final. El Reial Madrid ha sortit decidit a impedir una sortida amb tant encert ofensiu com la que va tenir el Barça en el tercer partit. Però el que guanyava en defensa ho perdia amb els seus nervis en atac i un abús del llançament de 3 punts, especialment per part de Rudy Fernández (13 punts, 1 de 5 en triples). Quatre punts consecutius de Nachbar (10 punts, 5 rebots) han donat el comandament en el marcador als locals. La tensió a les banquetes també era gran, i Pablo Laso ha estat castigat amb una tècnica. Poc després el duel dialèctic era a la pista entre Llull i Nachbar. Els blaugrana s'han adaptat millor a aquest ambient per obrir una escletxa de 8 punts davant una ratxa de desencert en el llançament dels blancs. Els primers 10 minuts han acabat 25 a 19. El Barça perdona en el segon quart En el segon quart la lluita del Madrid dins la zona del Barça ha permès als blancs reduir el seu desavantatge a 3 punts. El Barça ha respost amb un triple d'Àlex Abrines. Una tècnica a la banqueta del Barça en una jugada confusa, i una doble falta entre Maciej Lampe i Felipe Reyes, no han descentrat els locals, que han sortit del caos amb un nou triple d'Abrines. L'equip de Pablo Laso no mostrava signes de reacció, i el seu atac espès no superava el plantejament defensiu de Xavi Pascual. La diferència entre els dos conjunts ha arribat als 12 punts. Llavors el F. C. Barcelona ha assumit massa riscos en atac. Això ha permès als blancs, després d'un parcial de 0 a 8, arribar vius al descans, 47 a 42. Tornant de vestidors els visitants s'han posat a només 2 punts després d'un 2+1 de Darden, contestat per un triple de Nachbar. La defensa de Rudy sobre Navarro buscava ofegar la producció ofensiva del Barça, però Marcelinho Huertas (9 punts, 7 assistències) i Ante Tomic (22 punts i 9 rebots) han fet mal al Madrid. Fins al punt que Pablo Laso ha perdut els nervis i ha estat exclòs en rebre la seva segona tècnica. Han tornat els 12 punts de marge a favor dels blaugranes abans que el joc s'emboliqués. Un triple de Navarro ha estat balsàmic per al seu equip. Una bona defensa i l'esforça per tancar el rebot en defensa han fet que els locals tanquessin aquest període 65 a 57. Un últim quart de bogeria, por i nervis El Reial Madrid era conscient que no li quedava cap més remei que remuntar per evitar perdre la lliga. A 8:12 del final els àrbitres ha xiulat una antiesportiva de Jaycee Carroll sobre Tomic. En la mateixa jugada s'ha lesionat Salah Mejri. La falta d'encert del Barça li ha impedit trencar el partit, i un triple de Llull ha deixat els blancs 4 punts per sota a 6 del final, just abans d'una falta en atac de Navarro sobre Rudy. Els àrbitres han xiulat una antiesportiva de Mirotic sobre Huertas. En la jugada següent han compensat amb una falta en atac, la cinquena, de Dorsey. Amb els locals especulant amb el resultat, un 2+1 de Mirotic ha deixat el marcador 73 a 72 a 4 minuts del final. Uns últims minuts plens de nervis, errades i por. A 1 minut del final Bouroussis ha empatat a 76. Lampe (3 punts), escombrant la pilota de la cistella en defensa i anotant un triple en atac, li ha donat la Lliga al Barça, arrodonida des dels tirs lliures tot i un triple per posar emoció de Darden.

La elecció errònia de Del Bosque

La temporada 2013-14 ha sigut pobre pel Barcelona. Ha arribat a la final de copa, a quarts de final de la Lliga de Campions i la Lliga van poder gunyar-la a la última jornada depenent d'ells. Però va ser fins i tot pitjor si parlem del nivell de joc; amb partits com contra Valencia que ja estava guanyat per 2 gols  i amb el Camp Nou dempeus o el partit que l'equip va saber anotar un gol al Real Valladolid.

A l'inici de Juny Vicente Del Bosque havia de donar la llista de convocats al molt esperat Mundial de Brasil. Del Bosque va convocar els mateixos jugadors que 2 anys abans amb el Campionat d'Europa (l'Eurocopa) a Kíev, amb l'excepció de dos o tres jugadors Atlètic de Madrid.

Els jugadors del Barça ja no tenien més fam, després d'uns anys gloriosos amb Guardiola, i del Bosque no ho va voler-ho veure, el Madrid havia guanyat el millor títol que qualsevol jugador pot somiar i l'Atletico de Madrid havia fet una excepcional temporada a nivell físic i mental.

Holanda va arribar i els hi fot cinc gols i tota una lliçó de futbol ofensiu sense la necessitat de reinventar el tiki-taka, un gol per cada punta de l'estrella, i Xile l'ha rematat deixant sense cap possibilitat al conjunt espanyol. Del Bosque no va escollir-lo bé, però jo crec que que cal donar-li una altra oportunitat, sempre hi quant el sr. Villar ja no faci més el titella.

Mundial, a Brasil?

Quan ja començant el mundial de Brasil 2014, Luís Enrique Martínez és el nou entrenador del Barça, Cesc ja és del Chelsea i "la roja" ja he fet el ridícul davant la taronja mecànica de Van Gaal penso que aquest estiu estarem envoltats de futbol per tot arreu. Un mundial que fa més fàstic i pena que il·lusió que Brasil, a més amb l'ajuda dels col·legiats de la UEFA, és més preferida que mai junt amb els Alemanys i els Holandesos que ja són més opinió personal. Algú espera quelcom de Messi, Neymar, Ronaldo o Ballotelli? Dons.jo, sí! Què anirà millor pels brasilers? -Que Brasil guanyi el mundial o que el perdi? Si guanya la gent es pot oblidar de les seves pobreses durant uns dies o encara es pot emprenyar més la gent. En fi pot passar de tot però el que és segur és que la gent no sortirà guanyant de cap manera. Espero que sigui emocionant i net tot i que serà molt difícil de que es compleixi això últim.