dimecres, 12 d’agost del 2015

Supercampions

El primer partit oficial del Barça d'aquesta temporada va ser la final de la Supercopa d'Europa contra el Sevilla. Hora abans del partit el Barça va anunciar l'onze inicial. Hi havien dos lesionats: Alba i Neymar. En un principi semblaven clar els dos substituts de cada un dels jugadors, el d'Alba: Mathieu i el de Neymar: Pedro però aquest segon jugador no va ser l'Escollit per Luis Enrique. El lloc del brasiler Neymar va jugar un altre brasiler, Rafinha. Durant els minuts que va jugar va demostrar perquè va entrar en l'onze inicial de la final a Tbilisi. Jugant d'extrem deixant espais per les incursions d'Iniesta, intervenint de manera regular durant el partit i culminant tot plegat amb un gol a passada de l'uruguaià Luis Suárez. El partit no va començar bé pel Barça. Al minut 3' de partit Mascherano va cometre una falta a la frontal de l'àrea que va transformar el seu compatriota Banega de forma magistral. Al cap de pocs minuts Suárez va rebre una falta a la frontal de l'altre àrea. L'encarregat de transformar el tir lliure va ser Leo Messi. Va xutar la pilota amb la seva cama esquerra i la pilota va anar volant lentament, i va passar per sobre la barrera i posteriorment pel costat de Beto que no va poder-hi fer absolutament res. La història es va repetir minuts després on Messi va tornar a marcar de lliure directe. Aquest cop, però, va ser de més lluny i el xut va agafar molta més potència que l'anterior. La primera part va ser de domini blaugrana i Busquets i Messi van ser els dos jugadors que van portar el timó del matx. La primera part va acabar amb el gol de Rafinha i la cosa estava ben encarrilada. La segona part va començar tal com va finalitzar la primera, amb bon joc dels catalans i un quart gol de Suárez que semblava deixar sentenciat el partit. El Barça era una apissonadora i Emery i els jugadors del Sevilla es donavan per morts. Però un bon contracop dels andalusos i un error de marcatge de Mathieu i una bona definició de Reyes va posar el 4-2 al marcador. El rumb del partit va canviar completament a partir d'aquí. El Sevilla sense fer ni molt menys un bon joc i amb l'ajuda del àrbitre escocès William Collum va poder escalar una pujada que semblava inacabable. Un altre contracop i una altre error de Mathieu i del senyor Collum va fer que el Sevilla es quedés a només un sol gol d'empatar el partit. Aquesta vegada Mathieu va agafar de la samarreta a Vitolo, tot i que també va ser agafat. El penal va ser transformat per Gameiro. Aquí el Barça ja jugava amb Sergi Roberto que va entrar al lloc del capità Iniesta que tenia unes molèsties al peu dret i amb doble pivot format pel tàndem Busquets-Mascherano i Bartra de central que va entrar al lloc de Rafinha. El Barça jugava amb un 4-4-2. Tot i jugar amb aquesta formació més defensiva el Barça no va poder evitar que el Sevilla empatés després d'un gol de Konoplyanka proporcionat per un greu error de Marc Bartra. La pròrroga va fer tornar a canviar el rumb del partit. Luis Enrique va tornar al mític 4-3-3 posant a Pedro, l'heroi de la final amb el permís de Messi, al lloc de Javier Mascherano que estava fos ja que ho havia donat tot. Al primer temps de la pròrroga el Barça va rebre faltes, moltes faltes, però moltes d'elles no eren sebyalades per en William Collum. Fins al punt que Piqué va explotar després de rebre un cop de colze i va començar a queixar-se dient que dels sis àrbitres no ho ha ningú i renegant en anglès. L'èxtasi no va arribar fins al minut 115 on un altre tir lliure llençat per Messi va estavellar-se a les mans d'un jugador del conjunt sevillista (enèssim error del colegiat) el rebot va tornar als peus del millor del món que va fer un xut ras i potent que va aconseguir rebutjar Beto amb una estirada, però la pilota va quedar a l'àrea petita i en mig del desconcert per les clares mans, Pedro va ser el més llest i va xutar la pilota en un lloc que no estava a l'abast del porter. La celebració del canari en el moment posterior del gol va ser de ràbia total. Va xutar tot el que es trobava pel camí: el banderí del córner, els micròfons de so ambient, cadires, tanques publicitàries... allò era un evident mirall de l'estat emocional de Pedro. Durant la celebració del títol de la Supercopa d'Europa la imatge de Pedro era molt diferent. El davanter, encara ara, blaugrana estava apartat, pensatiu, trist. Aquesta és la cinquena supercopa del Barça i serà recordada pel nombre de gols, les genialitats extraterrestres de Messi i el gol decisiu de Pedro emulant el que va fer 6 anys abans. Decideixi el que decideixi Pedro serà un exemple per tots aquells joves que vulguin pujar al primer equip. Treball, humilitat i esforç. Gràcies Barça, gràcies Messi (una altra vegada) i gràcies Pedro. 4 de 6 ja en portem més de la meitat. Divendres pròxima cita a Bilbao.

diumenge, 9 d’agost del 2015

El principi de la fi

El 25 d'agost de 2006 el Sevilla li va pintar la cara al totpoderós Barcelona de Frank Rijkaard, Ronaldinho, Deco, Eto'o i companyia. Els blaugranes disputaven la Supercopa d'Europa a Mònaco (com era tradició fins fa pocs anys) després de guanyar dues Lligues consecutives i una Champions League a París. Set minuts va durar el somni del sextet, els que va trigar Renato a obrir el marcador. Després Kanoute i Maresca van segellar el marcador amb el 3-0 definitiu. Va ser el principi de la fi. El Sevilla li va posar els peus a terra a un Barça que es pensava que guanyaria aquell partit de carrer. El dia anterior, mentre els andalusos estaven concentrats al seu hotel, els jugadors del Barcelona estaven gaudint de la Gala de la UEFA, recollint els premis per les seves actuacions la passada temporada. I el mateix dia de la trobada, el mateix Ronaldinho estava en un acte publicitari de telefonia mòbil. A dia d'avui seria impensable. Ningú imagina a Leo Messi el mateix dia de la final en un acte publicitari, ja se'n encarregarien des de Madrid de criticar-lo. El brasiler va haver de sortir a defensar-se després de la derrota. Ja que Rijkaard va expressar la seva disconformitat per aquesta circumstància. "No té res a veure una cosa amb l'altra, només vaig estar 20 minuts en aquest acte i el partit el vam perdre per qüestions futbolístiques", es va justificar el "10" blaugrana. Però el declivi havia començat, i no es va saber o no es va poder aturar. En aquella temporada (2006-07) el Barça només va poder guanyar la Supercopa d'Espanya, el que va portar a Joan Laporta a donar un fort canvi de rumb, que no va aconseguir d'immediat ja que la següent campanya, la 2007-08 va ser encara pitjor: no es va guanyar absolutament res. Ronaldinho, el jugador màgic que havia canviat la història del barcelonisme, es va autodestruir. Des del partit de Mònaco ja no va ser el mateix i la seva estrella es va anar apagant per qüestions extra-esportives. La situació va portar Laporta a encunyar la famosa paraula de l'autocomplaença per explicar que el Barça estava morint d'èxit. "Tots els estaments ens hem deixat arrossegar per la inèrcia de l'autocomplaença i alguns jugadors s'han extralimitat. Hi ha jugadors que no han tingut el compromís que desitjàvem. Alguns s'han relaxat pel que fa a professionalitat, compromís i il·lusió ", va explicar el president del club en aquell moment crític en una multitudinària roda de premsa el 20 de juny de 2007. Dos anys després del desastre davant el Sevilla va fitxar a Pep Guardiola. Aquell estiu del 2008, SÍ. Joan Laporta va aconseguir el canvi de rumb definitiu fent que Guardiola, fins aleshores entrenador del filial del Barça, fos el comandant de la nau blaugrana. Allò que va intentar fer dos anys abans, després de l'ensopegada a Mónaco, ho va aconseguir posant el tècnic de Santpedor al lloc de l'holandès Rijkaard. la gran virtut de Josep Guardiola va ser que va arribar amb les idees clares des del primer moment. Ho tenia molt clar: ni Ronaldinho, ni Deco, ni Eto'o (tot i que no va poder desfer-se'n) no els volia en el seu equip. Va donar tot el lideratge de l'equip a un jove i esperançador Leo Messi i va aposta per gent de la casa, donant molta més jerarquia a Puyol, Xavi, Iniesta i Valdés i portant jugadors de projecció com Dani Alves (proscedent del Sevilla, l'equip que va fer "destruir" el Barça de Ronaldinho) o Gerard Piqué un jove central de la casa que venia dels "red devils". Sense oblidar-nos de Pedro i Busquets que els portava del filial. Tot això va encetar una de les etapes més glorioses de la història del club, que encara no ha acabat. Dimarts a Tbilisi podem seguir engrandint la llegenda guanyant la Supercopa d'Europa contra el Sevilla.