dimarts, 30 de desembre del 2014

El TAS ratifica la sanció del Barça de la FIFA

El Tribunal d'Arbitratge Esportiu confirma la sanció de la FIFA al club blaugrana després de desestimar el recurs presentat per la directiva per mirar de rebaixar el càstig. D'aquesta manera el Barça no podrà fitxar fins
al 2016. El TAS argumenta que el Barça ha incomplert la normativa de protecció de menors i la del seu registre a les escoles de futbol. És per aquest motiu que confirma el càstig de dos períodes sense poder fitxar i una multa econòmica d'uns 375.000€. El club ha respost pocs minuts més tard mitjançant un comunicat on es mostra disconforme amb la decisió, la considera desproporcionada i anuncia que valora la possibilitat de recórrer al Tribunal Federal Suís. 

dimecres, 19 de novembre del 2014

Nuñez's bad time (temps dolent)

Josep Lluís Núñez ha passat els seus primers dies a la presó de Quatre Camins. No me n'alegro perquè no m'alegro de les desgràcies de ningú i menys la de un home com és el President Núñez, perquè crec que un avi de 83 anys hauria d'estar gaudint de la jubilació i dels seus néts. Però si la Justícia ha decidit enviar-lo a la garjola, després d'anys i panys de recursos i peticions d'amnistia, per alguna cosa deu ser. Tampoc seré jo qui li negui a Núñez la seva obra com a president del Barça, perquè és evident que en 22 anys al càrrec va tenir temps de fer un grapat de coses bones per al club. Des de l'òptica actual, segurament les seves millors decisions van ser posar en marxa la Masia i fitxar Johan Cruyff com a entrenador, dues apostes que ajuden a entendre els èxits de l'entitat en l'últim quart de segle. Segurament sense aquest gest que en va fer de l'alçada d'un campanar i que es va rodejar d'una cort de morenos i periodistes afins que li aplanaven el camí en Josep Lluís no hauria tingut aquest llarg mandat. La qüestió és que, en plena era dels valors, el Museu del club porta el nom d'un dels millors presidents de la història del Barça però també el d'un president empresonat. Em van semblar un punt egoistes les declaracions de Cruyff fa uns dies, en el sentit que estava content d'haver retornat la insígnia de president d'honor per no tacar la seva imatge barrejant-la amb un club judicialitzat i un president camí de la garjola, pot tenir tota la raó, però és en Cruyff, en Johan Cruyff: Núñez taca la imatge del club a nivell internacional. Us imagineu qualsevol dels milers de turistes que visiten diàriament el Museu preguntant-se qui és la persona que li dóna nom? Què els hem de dir? Però ja que el museu porta el seu nom i el delicte que ha comés no té a veure amb el Barça, no cal donar-li més voltes, és el museu del Barça o qui preferixi que digui el museu President Núñez, però jo em quedo amb la primera.
P.S futbolística: Bobby Charlton és un altre avi que s'acosta a la vuitantena. El llegendari futbolista anglès no ha comès cap delicte però quan diu que, per sort, l'estil de futbol del Barça ha passat de moda i que Cristiano Ronaldo encarna millor que Messi com s'ha de jugar a futbol, es posa en evidència. Potser no recorda -o potser li cou massa- que el Barça de Guardiola va atropellar el seu United en dues finals de Champions. Per descomptat és la seva opinió, però potser ell també faria bé de quedar-se a casa amb els néts.

diumenge, 16 de novembre del 2014

Futre revela que l'Atlètic va pactar la seva derrota per salvar a l'Espanyol

L'expresident de l'Atlètic de Madrid Jesús Gil va demanar al portuguès Paulo Futre que el seu equip no guanyés l'Espanyol en un partit de la temporada 1990-91, segons publica el diari portugués Rècord. En una entrevista al diari esportiu lusità Rècord, que publica un ampli reportatge titulat "Les màfies a les apostes", Futre revela que Jesús Gil i Gil va sol·licitar als seus propis jugadors que no guanyessin al conjunt català, que es jugava el descens. "Quan estàvem a l'hotel de Barcelona, el president Jesús Gil em va dir: 'No podem guanyar avui. Digues als teus companys que no corrin". Va ser l'única vegada que em va passar quelcom així", va assenyalar en declaracions a Rècord. L'Atlètic de Madrid va perdre aquell partit a Sarrià per 3-1, Paulo Futre no va participar en la trobada i va emplaçar el mandatari a que fos ell el que traslladés la proposta als jugadors Atlètic, davant l'enuig del mandatari. *L'ACORD SECRET Segons la versió de Futre, Gil hauria arribat a un acord amb el president en aquells dies de l'Espanyol, Juli Pardo, pel que si els lleons no vencien als 'pericos', rebrien un jugador blanc-i-blau a canvi de deixar-se guanyar en aquell matx. Davant d'aquesta proposta, Futre es va oposar a exercir el paper al que li requeria Gil i Gil i no va jugar ni un minut. "Així no vull jugar. Ves-hi tu i els hi dius (a la resta de jugadors)", va dir Futre, que va afegir que el president va baixar al vestidor i va emplaçar els seus jugadors que no guanyessin el partit sota l'amenaça d'acomiadaments si no seguien les seves instruccions. Amb aquell triomf de l'Espanyol per 3-1 i la derrota del Saragossa a Cadis, l'equip barceloní es va salvar gràcies al conjunt aragonès.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Catalunya és molt viva, sí-sí

El dia 9 de novembre més conegut com a 9N més de 2.300.000 de catalans i catelanes van fer un acte de rebuig i de desobadiència envers l'estat espanyol capitenejat per un dels personatges polítics més patètic de l'Espanya recent. Dels més de 2.300.000 de ciutadans que ens vàrem expressar lliurament a les urnes, més de 1.800.000 vam optar per l'opció del Sí-Sí, que representa al voltant de un 81%. Aquesta dada referma que hi ha un grup molt gran de persones que volen que Catalunya esdevingui un estat independent. Des de Madrid, el govern central no reacciona, no sap que fer, no sap que dir. Els pocavergonyes del PP continuen ignorant l'opinió dels ciutadans i intenten desacreditar, mofar-se i menysprear el procés participatiu i no només aquest sinó que també el moment general que passa Catalunya. Els homòfobs de PxC només saben denunciar el Govern i funcionaris, quelcom similar fan els estUPyDs de UPyD. Ciudadanos (C's) i en Rivera es pensen que es menjen el món i els del PSOE continuen sent tan tanoques com sempre. El president Mas i el seu govern han sapigut gestionar de una manera molt correcte allò que semblava i era tan difícil de gestionar. Això no hauria pogut ser possible sense els més de 40.000 voluntaris que han treballat durant dies per poder fer possible aquesta jornada tan massiva. Ja saben tots aquells que estan en contra de que els catalans i les catalanes pugin exercir el seu dret a l'autodeterminació sobre el futur polític del país qie són o el país que viuen. Sí, deixeu-nos expressar-nos lliurement. Visca el poble català!

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Partidisme

Els clàssics entre Barça i Madrid són partits d'una pressió enorme per la repercussió internacional que suposen. Òbviament aquesta pressió arriba també als jugadors i als entrenadors, i això provoca que a vegades puguis perdre aquell criteri que sempre t'ha d'acompanyar per poder assolir cotes de rendiment òptim. 1) El partit ha estat tal com s'esperava. El criteri futbolístic d'ambdós equips ha estat el que s'intuïa. Per això el Madrid ha sortit amb una idea d'esperar al Barça en el seu propi camp. Amb dues línies defensives de 4 jugadors i dos puntes bastant despenjats, els blancs intentaven frenar l'atac barcelonista. 2) El Barça ha plantejat el partit amb el seu esquema habitual, el 4-3-3, només amb dues modificacions respecte a la línia demostrada durant tota la temporada. Els canvis de Matieu en lloc d'Alba i de Xavi respecte Rakitic. La presència de Matieu a la banda podia estar justificada per dos motius: la millor capacitat defensiva del francès, sobretot en accions de córners i faltes, i també per la defensa sobre un jugador tan ràpid i tan físic com Bale. La no presència d'aquest jugador (Bale), reduïa a només una raó el canvi d'Alba per Matieu en el lateral. La titularitat de Xavi, en canvi, ha estat bastant surpressiva, sobretot perquè substituïa al jugador que semblava representar millor el nou criteri futbolístic que l'entrenador volia exposar aquesta temporada. De nou la pressió entorn l'equip, prèvia al clàssic, potser ha fet modificar la idea exposada fins ara, i s'ha considerat millor la incorporació de Xavi en el lloc de l'habitual Rakitic. 3) L'inici del partit ha estat un idíl·lic pel Barça: dominant, controlant i marcant. La línia mitja del Madrid ha patit molt en aquests primers minuts. L'amplitud d'Alves sobre el camp obria a Isco sobre el brasiler, deixant la parella Kroos i Modric enmig d'una superioritat numèrica que feien Xavi, Busquests i Iniesta, més la presència de Messi. Encara que James basculés per ajudar, el colombià no aconseguia fer-ho perquè no és el seu fort i també perquè pensa més en projecció ofensiva que no en defensiva. Aquesta superioritat numèrica permetia tenir el control de la pilota, i òbviament el control del partit. El Barça atacava amb la idea de possessions llargues, mentre que el Madrid sempre que la recuperava o la tenia, ho feia amb atacs curts; és a dir cada equip amb el seu estil. 4) El Madrid ha modificat la seva idea, i ho ha fet de dues maneres. Ha reduït les distàncies entre línies i no ha tingut cap problema en ajuntar-se, per crear més densitat de jugadors entorn la pilota. I segon, per l'augment de la pressió defensiva sobre els jugadors del Barça. Aquesta pressió no ha estat tàctica, sinó que l'ha practicat amb un component físic i de voluntat de treballar que els ha permès imposar-se físicament sobre el mig camp barcelonista. El mig camp del Barça no ha pogut igualar la prestació física que el Madrid li ha plantejat. Aquesta modificació de concepte futbolístic ha permès al Madrid acostar-se al Barça i trencar la superioritat tan manifesta que els blaugrana gaudien durant la primera mitja hora. 5) La idea de joc del Madrid ha estat molt clara durant el partit, i el Barça no ha sabut controlar-la del tot. Els d'Ancelotti estructuraven el seu joc ofensiu voltant el joc per la seva banda esquerra, on la presència de Marcelo i Isco creava una superioritat numèrica sobre Alves. I a més en el tram final del camp s'hi afegia sovint Cristiano. Aquesta idea ha funcionat durant el partit, i la majoria de jugades han vingut per la banda esquerra del Madrid. Ni Messi, ni Suárez ajudaven en la defensa de les accions dels blancs, sobretot en les pujades de Marcelo. El Madrid ens ha creat problemes quan s'ha instal·lat amb la pilota davant la nostra àrea, creant moltes oportunitats de gol i també un travesser. 6) El Barça, amb la presència de Xavi, feia la impressió que havia apostat per un criteri futbolístic que era el nostre, i que aquesta temporada havíem intentat modificar-lo per un de més vertical i de més transició ofensiva ràpida buscant la porteria. Quan el Barça s'ha trobat amb el marcador a favor, i amb el domini del control del partit, ha donat la sensació que no tenia clar quin tipus de criteri futbolístic havia d'emprar. Si continuar amb la idea inicial de possessions llargues, o bé esperar i atacar amb les transicions ràpides. Sigui com sigui quan el Madrid ha collat físicament, no hem sabut superar aquesta circumstància. La por a les transicions ràpides del Madrid es posava de manifest quan el Barça perdia la possessió de pilota, ja que es veien jugadors que anaven a la pressió defensiva i d'altres que anaven al replegament per evitar que el Madrid contraataqués. Això trencava la idea de l'equip i no permetia jugar amb la idea col·lectiva que havia demostrat durant tots els partits d'aquesta temporada. 7) Sempre hem comentat que la possessió per la possessió no serveix de res, tal com diuen els molts crítics que l'estil Barça ha tingut, inclús durant l'època que els blaugrana ho guanyaven tot. La possessió és una eina que ha de permetre atacar fent allò que vols fer, atacant per on vols atacar. No podem esperar que la possessió ens doni solucions momentànies. Avui en aquest moment que estàvem amb el marcador a favor, havíem de tenir molt més clar com havíem d'atacar. 8) Quan un equip té un estil propi i una manera de jugar molt definida, ha de tenir el criteri futbolístic clar, i vingui qui vingui per reforçar l'equip, aquests s'han d'impregnar de l'estil del Club, mai al revés. Hem començat a perdre el criteri futbolístic, i amb ell el control del partit. Finalment, quasi tota la segona part, hem desaparegut com a idea col·lectiva. No hem existit com a equip. 9) Pel que fa a la valoració de jugadors voldria parlar de la parella Kroos i Modric, dos jugadors d'enorme talent ofensiu, però que pateixen molt en situacions defensives. Han sabut renunciar a les seves característiques individuals per treballar enormement per a l'equip. On no hi arribaven per les seves qualitats defensives, hi arribaven per actitud i per domini de la posició. S'han tancat, s'han ajuntat, i això els permet ser més forts i recuperar pilotes que possibilitaven el seu contraatac. El seu paper fosc no deixa veure la seva vàlua dins l'estructura del Madrid. També voldria destacar Marcelo, jugador que sovint pren decisions equivocades i té actuacions fora de to. En canvi avui ha demostrat una maduresa i una claredat en el seu joc que ha creat molts problemes al Barça. Al bàndol blaugrana m'agradaria destacar el paper fet per Alves, jugador que avui ha jugat amb molt criteri, i això que el Madrid li creava moltes dificultats. Però ho ha sabut contrarestar amb molt bona prestació. 10) Durant la temporada hem explicat el defecte que l'equip té en totes les accions d'estratègia. El Barça no domina els córners i les faltes. En atac no aconseguim treure rendiment, i en defensa patim moltíssim. El córner de l'inici de la segona part, transformat en gol per Pepe, ha significat l'inici de la davallada de l'equip. L'error defensiu de pèrdua de marca sobre Pepe ens demostra com de lluny estem com equip per defensar aquestes situacions. També ha estat molt estrany el canvi de Xavi per Rakitic, sobretot en el moment i per la forma. Les normes no escrites del futbol no aconsellen els canvis previs als llançaments de córners o faltes. I també perquè el jugador substitut, en fred, sigui responsable del llançament. 11) La presència de Luis Suárez ha estat el tema més comentat durant la setmana. La seva presència era justificada, com també que la demostració clara que li mancava una mica més de ritme competitiu. Els que valorem el joc de Suárez sabem que les situacions que avui ha gaudit no han estat reeixides per aquesta manca de ritme. Però d'aquí uns partits no les perdonarà. Per tant gaudirem d'una tripleta única, explosiva, golejadora i creativa. No obstant, tot això no servirà de res si no aconseguim que tots tres s'integrin en la idea de joc col·lectiu, que és més que dir que s'integrin en el joc coŀlectiu. No han de ser tres que treballin per lliure, que estiguin despenjats a dalt i que mirin enrere mirant als seus companys com defensen. Serà, si això es així, el principi del final. Els equips guanyadors són aquells que defensen els onze, que creen dinàmiques col·lectives sòlides. Si això no és així, marcarem molts gols, guanyarem molts partits, però no aconseguirem la victòria final. S'ha de construir una idea molt clara, un CRITERI FUTBOLÍSTIC molt definit, que ajudi als jugadors a saber què han de fer i com ho han de fer. I que tots, amb les seves grans qualitats, s'integrin a la línia mare, al "Criteri futbolístic" del Club. El gran repte és incloure la qualitat dels tres puntes del Barça dins la idea i la dinàmica col·lectiva de l'equip. Hem de recuperar la personalitat de l'equip, la línia de joc, per tenir un criteri futbolístic clar. I per fer-ho cal que tots els jugadors intentin integrar-se a aquesta línia. Els criteris futbolístics s'han de definir, s'han de treballar i finalment s'han de consolidar. Per tant tot criteri necessita temps. Però sobretot han d'estar ben orientats, i han de ser criteris que et puguin portar a ser diferent, capdavanter i dominador de l'escenari futbolístic. Hi ha hagut un detall en el partit que ha estat òbviament anecdòtic: hem començat amb Xavi i Iniesta al camp, representant una idea clara. Però hem acabat sense Xavi i Iniesta. No voldria pensar aquest fet anecdòtic com una simbologia de perdre l'origen del nostre gran Criteri Futbolístic.
*Artícle de Pep Segura a fotlipou.com

dilluns, 1 de setembre del 2014

Més enllà dels esport: vacances, descans i alto el foc

Va, tanqueu els ulls. Aprofitem l’alto el foc permanent i fem veure que podem oblidar els morts de Palestina. Respireu fondo. Recordeu les fotografies dels nens destrossats a la platja? No, no les recordeu. Potser fins i tot no van existir mai. Penseu en un llençol blanc. Potser en un llençol blanc que oneja amb una brisa suau. Pau. Respireu fondo, tot va bé. Fish are jumping No penseu en Ucraïna. No penseu que aviat hi començarà a fer fred. Sobretot no recordeu que Rússia ha tancat l’aixeta del gas que exportava a aquell país, on efectivament hi fa molt fred, però que no està tan lluny. Procureu, sobretot, no posar-vos a la pell dels familiars o amics que esperaven amb tantes ganes retrobar la gent estimada que va embarcar en el vol número 17 de Malaysia Airlines. Un llençol blanc, va, tanqueu els ulls. And the cotton is high Imagineu que us trobeu en una habitació fosca. Esteu asseguts al mig de la cambra i davant vostre hi ha una espelma amb una flama alta, orgullosa i vertical. Poseu els llavis com si buféssiu per una canyeta, ompliu-vos els pulmons i seguidament expulseu l’aire, a poc a poc però de forma continuada. Concentreu-vos, heu de mirar de moure la flama sense arribar a apagar-la... una sola flama he dit. No les cent-cinquanta mil flames que brillen per les ànimes de les víctimes de la guerra de Síria. Aquestes no. Avui no. Your daddy is rich and your mamma’s goodlooking Diu el @xavieraldekoa que a finals d’any hi haurà uns dos-cents trenta-cinc mil nens malnodrits a Sudan del Sud. Cinquanta mil dels quals moriran si no se’ls tracta. I no se’ls tractarà. Demà pujaré a un avió d’Iberia i respiraré fondo quan una veu enllaunada ens doni la benvinguda a l’Aliança One World. Després tancaré els ulls i miraré de dormir. So hush little baby... Va, acompanyeu-me. Tanqueu els ulls.
*Artícle d'Oriol Badia a fotlipou,com

Tak-Tics al Madrigal

Els sistemes de joc del partit d'avui han estat els esperats d'ambdós equips. El Barça ha seguit utilitzant el 4-3-3, amb la presència del comodí Rafinha en la posició d’Iniesta, lesionat. Rafinha, un jugador amb confiança i premi, que cada dia creix més. El Vila-real ha plantejat un sistema 4-4-2 amb certes modificacions, que intentaven posar en dificultats l'atac del Barça. La línia de mitjos del Vila-real estava molt centrada, ja que un dels seus jugadors avançava la posició per controlar a Busquets. Aquesta distribució dels migcampistes provocava una gran densitat de jugadors en el passadís central en detriment del passadís lateral, sobretot el de la dreta, on Jordi Alba estava constantment sol per avançar per la seva banda. O el Barça no ha sabut veure això o ha preferit atacar constantment per la seva dreta, on la presència d'Alves ha estat costant en les accions ofensives. 
 Reforçar el passadís central en detriment de les bandes comença a ser una constant en tots els equips que s'enfronten al Barça. Rebutgen les bandes i acumulen molts jugadors en la zona d'evolució dels jugadors més importants del Barça. 
Cal destacar la intensitat de joc demostrada pel Barça en els primers minuts del partit. Ha entrat al partit amb molta concentració i amb molt domini en totes les fases del joc. 
 El Barça ha demostrat voluntat de sortir a guanyar. El seu posicionament defensiu situava el bloc d'equip en una posició alta (bloc d’equip alt), que dificultava la sortida de pilota del Vila-real. Però on el Barça ha demostrat un gran nivell d'actitud i un gran nivell d'execució ha estat en el que anomenem “pressió després de pèrdua”. Aquest comportament tàctic de pressió defensiva quan es perd la pilota permet recuperar moltes pilotes, destacant l’actuació dels davanters del Barça, en concret Pedro, Munir, i en menor mesura Messi. Però l’actitud i el bon posicionament ofensiu i defensiu de l'equip no ha permès dominar el partit durant els 90 minuts; a la segona part s'ha perdut el control, i el Vila-real ha gaudit d'unes oportunitats que han estat més fruit de la pèrdua del control del partit del Barça que no de l'encert de les seves pròpies accions ofensives. 
 És evident que aquest nou Barça destaca per un gran domini dels conceptes defensius, sobretot les transicions, que son fruit de la motivació i actitud dels jugadors. La línia de mitjos del Barça, amb Busquets, Rafinha i Rakitic està sempre molt ben posicionada, i en el moment en que l'equip contrari perd la possessió de la pilota , el Barça nega tota possibilitat de combinació en curt, el que obliga a l'equip contrari a jugar en llarg, on la presència i actitud dels dos centrals ha estat impecable en l'anticipació. 
En les fases ofensives es destil·la una tendència clara a sentir-se molt còmode en accions ràpides de transició. Els jugadors disfruten d'aquestes accions i generen moltes oportunitats de gol. Els conceptes de joc que s'hauran de corregir són tots aquells que tenen a veure amb les fases posicionals del joc, tant les defensives com sobretot les ofensives. 
 Hi ha hagut un gran desequilibri entre els atacs produïts per la banda dreta respecte als produïts per l'esquerra, i això que la banda esquerra del Barça tenia més camp, però Jordi Alba no ha tingut molta projecció ofensiva. 
L'atac posicional del Barça ha de millorar, sobretot perquè serà la tendència habitual contra la majoria d'equips. Hi ha dos triangles ofensius que combinen constantment: Rakitic, Alves, i el punta corresponent per la banda dreta. Rafinha, Alba i Munir per la banda esquerra. Enmig d'aquests dos triangles, la presència de Messi, lliure, amb mobilitat i amb capacitat total per decidir, per acabar d'articular el joc ofensiu. Per tant, aquestes triangulacions s'han de perfeccionar, per tal de que s'acostin més a la organització que a la inspiració. 
 Busquets com a eix vertebrador del front d'atac no ha estat especialment efectiu, però l’estratègia de l’equip ha estat molt variada, i el Barça ha fet llançaments de córner llargs dirigits al punt de penal, on l'entrada dels rematadors busquen la pilota. Llançaments llargs, dirigits al primer pal per buscar la desviada d'algun jugador, com l'oportunitat de Mathieu, i alguns llançaments en curt, que buscaven crear situacions de superioritat numèrica. 
L'atac posicional del Barça, com dèiem, ha de millorar, no podem acabar sempre amb centrades d'Alves, a qui cal destacar per la seva actitud, presència ofensiva i generositat en l'esforç, però ha de ser més capaç de prendre decisions en les últimes passades. 
 Els jugadors més destacats del partit d'avui són:  Alves, per la seva omnipresència, Messi per la seva implicació i qualitat, Rakitic per la seva capacitat de jugar i fer jugar l'equip i els dos centrals del Barça, per la seva suma concentració.

dijous, 31 de juliol del 2014

Crèdits

Hi ha aficionats, socis i seguidors que se senten molt atacats quan critiques el club. Et titllen de tribunero i de mal barcelonista. La crítica no sempre està justificada, i més en els temps de twitter i de l’alegre anonimat: qualsevol ultra s’amaga rere un pseudònim i es dedica a enfonsar (o així ho pensa) el sistema, a dir pressumptes veritats i a insultar directament aquells que creu que no ho fan bé, o que són uns venuts o ves a saber què. Però qualsevol persona amb dos dits de seny hauria de saber distingir la crítica profunda, treballada, de l’estirabot infantil del tuitaire anònim (a Facebook també passa, però no sé com crear el substantiu), perquè quan qui se sent atacat es defensa amb l’insult i la rabieta encara cau més baix que l’ofensor. Exemple bàsic: -El Zubizarreta és un dropo. -TU SÍ QUE ETS UN DROPO. Això passa cada dia. cent mil vegades al twitter. Qui té raó? Qui dels dos és l’home prudent? Jo crec que el primer no ho diu pas de forma gratuïta. Cert que potser els 140 caràcters el limiten. Segurament redueix i exagera les seves crítiques al barcelonisme. El que està clar és que dins la primera frase hi ha la possibilitat de quelcom més. Potser té informació privilegiada que permet titllar Andoni Zubizarreta de dropo. Qui sap? Qui som nosaltres per dir que no? D’altra banda, potser el que contesta coneix el primer i sap de primera mà que realment és un dropo i que en cap cas és una veu autoritzada per criticar la directiva del club. El barcelonista que s’ofèn davant la crítica fa servir, normalment, el mot de crèdit: el crèdit que tenen aquests esportistes meravellosos. El planter que conformà el millor equip de futbol de tots els temps. “Com pots fer mofa d’en Xavi Hernández, el més gran migcampista de tots els temps?”. Doncs li ho diré, senyor: perquè una cosa no treu l’altra. Jo he gaudit igual que vostè del millor migcampista de tots els temps, i el tindrem sempre als altars del futbol, però això no vol dir que no pugui fer tota la mofa d’ell. No s’emprenyi. Tothom té els seus límits, la seva paciència. N’hi ha que quan veuen Neymar perdre una pilota ja el traspassarien a l’Elx o al Madrid. N’hi ha que no deixaran mai de confiar en els jugadors ni que perdin quinze partits consecutius. Però no cal ser extremistes. No cal confondre confiança amb abnegació. No cal estar sempre a la defensiva ni, tampoc, a la ocensiva. Tothom es mereix un clatellot de tant en tant. Vostè i jo i en Xavi i en Zubizarreta i en Neymar. I el perruquer d’en Neymar. Aquest especialment. Sembla que s’acosten moments complicats, moments de tensió i ja hi ha aficionats que volen posar la bena abans que la ferida, censurant qualsevol crítica negativa, emparant-se en el famós crèdit. Però el crèdit s’acaba. No és etern. Eterns són els jugadors i els seus triomfs. Accepteu-ho. Ells ja fa temps que ho han fet. *Aquest article d'opinió està basat en l'opinió del Jair Domínguez a la web de Joan Maria Pou, fotlipou.com*

diumenge, 20 de juliol del 2014

La flor de l'estiu

Alen Halilovic va jugar el seu primer partit vestint amb la samarreta culé. Sembla ser que veient els 45 minuts que va jugar contra el Recreativo de Huelva a la final del trofeu Colombino, va ser la gran sensació, sense deixar de banda a Gerard Deulofeu. Una flor no fa estiu però pot causar bones impressions i agradar-te. Va jugar amb molta llibertat entrant per les dues bandes del terreny de joc, entrant pel centre i dirigint el joc com ho fa Busquets. No porta ni tan sols unes setmanes entrenant que ja juga molt, molt entonat. No parla ni català, ni espanyol sinó que es comunica parlant anglés, i només ho pot fer amb Marc Bartra un dels pocs jugadors del primer equip que sap aquesta llengua estrangera. Tot i tenir molts factors i costums en contra pel seu adaptament, el jove croat Halilovic ha demostrat el que pot i sap fer a Luis Enrique i a Unzue. Crec que estarà més temps al Barça B que al primer equip i també espero que així sia pel fet de no "explotar-lo" massa jove com ha passat amb jugadors com Bojan o Giovani Dos Santos. Espero que d'aquí tres o qutre anys es pugui parlar d'aquest jugador com una estrella que brilla amb llum pròpia dins i fora dels camps de futbol i d'entrenament, i que ho faci vestint la samarreta del Barça. De moment no ha aconseguit res però hi ha prous i suficients motius per pensar tot el que us he explicat en aquest article d'opinió personal a Blai-Grana.

dimecres, 16 de juliol del 2014

El futur del Xavi

Luis Enrique ha tornat a parlar de Xavi Hernández dos mesos després. El passat 21 de Maig, dia de la presentació del tècnic asturià, Luis Enrique va referir-se a Xavi amb aquestes paraules: "Xavi és un amic. M'asseuré a parlar amb ell i valorarem el que ell vulgui i el que vulguem nosaltres. Hem d'esperar per decidir coses". Dos mesos més tard Luis Enrique ha tornat a parlar en roda de premsa i ha tornat a parlar de Xavi: "He parlat amb Xavi. És un tema obert que depèn de les dues parts. Xavi té contracte i estem a l'espera de la seva decisió. No hi ha cap problema. És un jugador referent per a nosaltres". Xavi Hernández té dos anys més de contracte amb el FC Barcelona i el seu futur segueix obert. Si cap de les dues parts pren una decisió, el 24 de Juliol Xavi Hernández es troba citat per començar la pretemporada a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, així com tots els mundialistes de la selecció espanyola. El periodista de Mundo Deportivo Miguel Rico, explica que "Xavi no marxarà del Barça si no té cap contracte firmat amb un altre equip". Per aquest motiu, podríem trobar-nos a les portes d'una setmana a contrarellotge; amb l'agent de Xavi Hernández, Ivan Corretja, negociant la sortida del migcampista del Barça (el Qatar o la MLS poden ser algunes de les opcions) i d'altra banda, Luis Enrique sabent que el 24 de Juliol pot arribar Xavi Hernández i vestir-se de curt com a jugador del primer equip del Barça. El futur de Xavi més lluny del Barça en la seva carrera, però més aprop de tot l'estiu. Des de www.blai-grana.blogspot.com instem a l'estrella culé que continui un any més, i que si no li va bé que ho deixi estar però m'agradaria que donés un vot de confiança al Luis Enrique, ja ho saps Xavi.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Alemanya deix sense mundial a l'Argentina i a Messi

Alemanya i Argentina han jugat una final digna d’un Mundial de futbol malgrat que s’hagi decidit a la pròrroga, a diferència del que van ser les semifinals, totes dues impròpies encara que fos per raons distintes: per la penosa imatge del Brasil i pel miserable joc d’argentins i holandesos. Alemanya i Argentina han buscat la victòria des del primer minut, que és el mínim que s’hauria d’exigir a un espectacle esportiu, cadascuna des del seu estil de joc i les seves virtuts individuals i col·lectives. Ha guanyat Alemanya (1 a 0), però Argentina ha tingut tantes o més opcions. És difícil mirar un partit de futbol i no anar amb cap dels dos equips, ni que sigui una final del Mundial entre dues seleccions tan allunyades de Catalunya com l’Argentina i l’Alemanya. Així, des de l’òptica culer, hi havia prou raons com per tenir el cor "albiceleste" Perquè a l’Argentina hi havia Messi i Mascherano, en canvi a Alemanya no hi havia cap jugador que hagés estat al Barça o hi jugués actualment. També s'ha de dir que el futbol que ha practicat Alemanya durant el mundial, a excepció de la mateixa final, era molt similar al del Barça de Guardiola. També s’ha especulat sobre què seria millor per al Barça de la temporada que ve, si tenir a un Messi content d’haver-se tret l’espina del Mundial o un Messi deprimit perquè encara no es podrà comparar del tot amb Maradona, principalment. No ho sabrem mai. Messi no ha fet un Mundial excepcional. Tanmateix, ha fet quatre gols, ha estat decisiu en més d’un partit i a la final, mentre ha tingut forces, ha estat el millor argument argentí. Encara val més tenir-lo a l’equip propi que en un dels rivals. El que és segur és que durant la temporada no s’ha reservat per al Mundial, com també s’havia dit tantes vegades. Si amb el Barça no va jugar més bé, al seu nivell dels darrers anys, va ser perquè no va poder. Ha quedat clar que ni ell, ni cap altre jugador blaugrana havia estalviat forces pensant en Brasil. Hi havia prou indicis per saber-ho, però el paper que han fet els mundialistes blaugrana (amb l’excepció de Mascherano) ho ha ratificat. Feina per a Luís Enrique, que aquest dilluns arrenca.

dissabte, 12 de juliol del 2014

Jordan, Magic i Bird junts al Barça

Ja tenim el que la gent volia: 3 grans estrrlles a la devantera. Messi, Neymar i Luis Suarez, l'últim en incorporar-se. Aquests jugadors en el món del basket es podrien comparar amb Jordan(Messi), el millor del món; Magic(Neymar), el que sap fer coses impossibles; i Bird(Suárez), aquell noi tant letal al coll de l'ampolla o dins l'àrea respectivament. Ara només cal esperar fins al setembre a que Neymar es recuperi i els tres cracks puguin jugar junts. Sorts!

divendres, 27 de juny del 2014

La crònica d'una victòria que ens dóna la lliga al Palau

El F. C. Barcelona s'ha proclamat campió de la Lliga Endesa després de derrotar en el quart partit de la final el Reial Madrid per 83 a 81. Blaugranes i blancs s'han enfrontat en els quatre títols de la temporada (finals de Supercopa, Copa del Rei i Lliga i semifinals de l'Eurolliga), i el Barça s'ha pogut treure el regust de la derrota amb aquest títol, tot i tenir el factor pista en contra. Al Madrid, que va començar la temporada de forma brillant, se li ha fet molt llarg l'any. Juan Carlos Navarro (14 punts) ha estat triat el millor jugador de la final. El Reial Madrid ha sortit decidit a impedir una sortida amb tant encert ofensiu com la que va tenir el Barça en el tercer partit. Però el que guanyava en defensa ho perdia amb els seus nervis en atac i un abús del llançament de 3 punts, especialment per part de Rudy Fernández (13 punts, 1 de 5 en triples). Quatre punts consecutius de Nachbar (10 punts, 5 rebots) han donat el comandament en el marcador als locals. La tensió a les banquetes també era gran, i Pablo Laso ha estat castigat amb una tècnica. Poc després el duel dialèctic era a la pista entre Llull i Nachbar. Els blaugrana s'han adaptat millor a aquest ambient per obrir una escletxa de 8 punts davant una ratxa de desencert en el llançament dels blancs. Els primers 10 minuts han acabat 25 a 19. El Barça perdona en el segon quart En el segon quart la lluita del Madrid dins la zona del Barça ha permès als blancs reduir el seu desavantatge a 3 punts. El Barça ha respost amb un triple d'Àlex Abrines. Una tècnica a la banqueta del Barça en una jugada confusa, i una doble falta entre Maciej Lampe i Felipe Reyes, no han descentrat els locals, que han sortit del caos amb un nou triple d'Abrines. L'equip de Pablo Laso no mostrava signes de reacció, i el seu atac espès no superava el plantejament defensiu de Xavi Pascual. La diferència entre els dos conjunts ha arribat als 12 punts. Llavors el F. C. Barcelona ha assumit massa riscos en atac. Això ha permès als blancs, després d'un parcial de 0 a 8, arribar vius al descans, 47 a 42. Tornant de vestidors els visitants s'han posat a només 2 punts després d'un 2+1 de Darden, contestat per un triple de Nachbar. La defensa de Rudy sobre Navarro buscava ofegar la producció ofensiva del Barça, però Marcelinho Huertas (9 punts, 7 assistències) i Ante Tomic (22 punts i 9 rebots) han fet mal al Madrid. Fins al punt que Pablo Laso ha perdut els nervis i ha estat exclòs en rebre la seva segona tècnica. Han tornat els 12 punts de marge a favor dels blaugranes abans que el joc s'emboliqués. Un triple de Navarro ha estat balsàmic per al seu equip. Una bona defensa i l'esforça per tancar el rebot en defensa han fet que els locals tanquessin aquest període 65 a 57. Un últim quart de bogeria, por i nervis El Reial Madrid era conscient que no li quedava cap més remei que remuntar per evitar perdre la lliga. A 8:12 del final els àrbitres ha xiulat una antiesportiva de Jaycee Carroll sobre Tomic. En la mateixa jugada s'ha lesionat Salah Mejri. La falta d'encert del Barça li ha impedit trencar el partit, i un triple de Llull ha deixat els blancs 4 punts per sota a 6 del final, just abans d'una falta en atac de Navarro sobre Rudy. Els àrbitres han xiulat una antiesportiva de Mirotic sobre Huertas. En la jugada següent han compensat amb una falta en atac, la cinquena, de Dorsey. Amb els locals especulant amb el resultat, un 2+1 de Mirotic ha deixat el marcador 73 a 72 a 4 minuts del final. Uns últims minuts plens de nervis, errades i por. A 1 minut del final Bouroussis ha empatat a 76. Lampe (3 punts), escombrant la pilota de la cistella en defensa i anotant un triple en atac, li ha donat la Lliga al Barça, arrodonida des dels tirs lliures tot i un triple per posar emoció de Darden.

dijous, 19 de juny del 2014

La elecció errònia de Del Bosque

La temporada 2013-14 ha sigut pobre pel Barcelona. Ha arribat a la final de copa, a quarts de final de la Lliga de Campions i la Lliga van poder gunyar-la a la última jornada depenent d'ells. Però va ser fins i tot pitjor si parlem del nivell de joc; amb partits com contra Valencia que ja estava guanyat per 2 gols  i amb el Camp Nou dempeus o el partit que l'equip va saber anotar un gol al Real Valladolid.
A l'inici de Juny Vicente Del Bosque havia de donar la llista de convocats al molt esperat Mundial de Brasil. Del Bosque va convocar els mateixos jugadors que 2 anys abans amb el Campionat d'Europa (l'Eurocopa) a Kíev, amb l'excepció de dos o tres jugadors Atlètic de Madrid.
Els jugadors del Barça ja no tenien més fam, després d'uns anys gloriosos amb Guardiola, i del Bosque no ho va voler-ho veure, el Madrid havia guanyat el millor títol que qualsevol jugador pot somiar i l'Atletico de Madrid havia fet una excepcional temporada a nivell físic i mental.
Holanda va arribar i els hi fot cinc gols i tota una lliçó de futbol ofensiu sense la necessitat de reinventar el tiki-taka, un gol per cada punta de l'estrella, i Xile l'ha rematat deixant sense cap possibilitat al conjunt espanyol. Del Bosque no va escollir-lo bé, però jo crec que que cal donar-li una altra oportunitat, sempre hi quant el sr. Villar ja no faci més el titella.

diumenge, 15 de juny del 2014

Mundial, a Brasil?

Quan ja començant el mundial de Brasil 2014, Luís Enrique Martínez és el nou entrenador del Barça, Cesc ja és del Chelsea i "la roja" ja he fet el ridícul davant la taronja mecànica de Van Gaal penso que aquest estiu estarem envoltats de futbol per tot arreu. Un mundial que fa més fàstic i pena que il·lusió que Brasil, a més amb l'ajuda dels col·legiats de la UEFA, és més preferida que mai junt amb els Alemanys i els Holandesos que ja són més opinió personal. Algú espera quelcom de Messi, Neymar, Ronaldo o Ballotelli? Dons.jo, sí! Què anirà millor pels brasilers? -Que Brasil guanyi el mundial o que el perdi? Si guanya la gent es pot oblidar de les seves pobreses durant uns dies o encara es pot emprenyar més la gent. En fi pot passar de tot però el que és segur és que la gent no sortirà guanyant de cap manera. Espero que sigui emocionant i net tot i que serà molt difícil de que es compleixi això últim.

dijous, 2 de gener del 2014

Llista unitària

En unes eleccions decisives en l'horitzó de la política catalana, l'independentisme se la juga. I la millor manera d'afrontar-ho és anant junts. Aquesta és la meva proposta de llista unitària: 1. Artur Mas i Gavarró. 2. Oriol Junqueras i Vies. 3. David Fernández i Ramos. 4. Antoni Castellà i Clavé. 5. Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 6. Josep Rull i Andreu 7. Marta Rovira i Vergés. 8. Carme Forcadell i Lluís 9. Muriel Casals i Coutorier 10. Josep Carreras i Coll 11. Joaquim Arrufat i Ibáñez 12. Carles Puigdemont i Casamajó 13. Ramon Tremosa i Gomà 14. Ferran Mascarell i Florida 15. Xavier Sala i Martin 16. Josep Maria Terricabras i Nogueras 17. Josep Guardiola i Sala 18. Carles Boix i Serra 19. Josep Ramoneda i Molins 20. Joana Ortega i Alemany 21. Josep Maria Reniu i Vilamala 22. Albert Sánchez i Piñol 23. Pere Aragonès i Garcia 24. Jordi Graupera i Garcia-Milà 25. Irene Rigau i Oliver 26. Xavier Rubert de Ventós 27. Santiago Vidal i Marsal 28. Miquel Calçada "Mikimoto" 29. Josep Maria Vila d’Abadal i Serra 30. Ernest Maragall i Mira 31. Josep-Lluís Carod-Rovira 32. Eduardo Reyes Pi 33. Joan Laporta i Estruch 34. Neus Munté i Fernàndez 35. Joaquim Monzó i Gómez 36. Oriol Amorós i March 37. Francesc Homs i Molist 38. Isabel Vallet i Sànchez 39. Joan Puigcercós i Boixassa 40. Andreu Mas-Colell 41. Germà Bel i Queralt 42. Raül Romeva i Rueda 43. Elisenda Paluzie i Hernández 44. Albert Batalla i Siscart 45. Núria De Gispert i Cabré 46. Francina Esteve i Garcia 47. Montserrat Guibernau i Verdún 48. Anna Simó i Castelló 49. Joaquim Maria Puyal i Ortiga 50. Joel Joan i Juvé 51. Ernest Benach i Pascual 52. Salvador Cardús i Ros 53. Jordi Turull i Negre 54. Gemma Calvet i Barot 55. Roger Mas i Solé 56. Lluís Llach i Grande 57. Joan Rigol i Roig 58. Lluís Corominas i Díaz 59. Montserrat Gatell i Pérez 60. Lluís Gavaldà i Pet 61. Juanjo Puigcorbé i Benaigues 62. Esther Vivas i Esteve 63. Núria Cadenes i Alabèrnia 64. Joaquim Nadal i Farreras 65. Anna Punsoda i Ricart 66. Josep Maria Benet i Jornet 67. Montserrat Carulla i Ventura 68. Antoni Badia i Margari