seria molt injust i oportunista comparar l'entusiasme que es respirava ahir a l'Allianz Arena amb la triple corona a les vitrines, el millor equip d'Europa a la gespa i Pep Guardiola com a icona d'un futur molt il·lusionant per al Bayern, amb la cara de pòquer d'un ampli sector del barcelonisme en part nostàlgic i desconfiat per una supremacia perduda, però alhora també esperançat amb l'arribada de Neymar. Però també seria injust, fins i tot de mala persona, menystenir, ignorar o maleir el millor entrenador de la història culer simplement perquè reprèn la seva vida professional al marge del Barça. Guardiola era, és i serà incòmode per al Barça de Rosell. Ho era perquè mai va ser un dels seus i mai el van poder controlar, ni tan sols contradir. Ho és perquè la seva presentació multitudinària com a nou entrenador del Bayern, a banda de recordar unes virtuts i una excel·lència professional que van enriquir el club, va servir per avisar que el seu respectuós silenci té un límit si des de Barcelona no el deixen en pau. El Barça i el seu entorn han hagut d'aprendre a viure sense Guardiola, però encara han d'aprendre a viure sense pensar en Guardiola. Potser quan ho facin, no caldrà inventar-se que no s'alegra de l'èxit blaugrana en la lliga o que vol prendre Thiago al Barça. Senyal que el Barça estarà fent bé la seva feina. De moment, això no passa. Perquè si a l'última perla de la Masia no només se'l deixa escapar, sinó que se'l convida a fer-ho, o bé falla l'estructura tècnica, o bé el planter ha deixat de ser una prioritat. Guardiola no va dir noms, però ho va deixar molt clar. “Del Barça no marxes per diners o perquè et truca el Pep; te'n vas perquè no jugues o perquè et fan fora.” Legítima defensa. El problema que tenen alguns és que ell és capaç de posar-ho en evidència en català, en alemany o en suahili, si cal. Perquè té la credibilitat que altres no tindran mai.
Jo 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu-nos la seva opinió