En menys d'un mes, ha quedat clar què intentarà fer l'adversari, l'Estat espanyol. Encapçalat pel govern de Rajoy, el Rei Felip VI, els poders polítics, els poders econòmics i la immensa majoria de mitjans de Madrid. Volen acabar amb qualsevol anhel de llibertat del poble català. Volen acabar amb la nostra llengua, hem vist l'esforç que estan fent polítics del PP i C's. Volen acabar amb les institucions públiques, amb molta més història que les seves. Es volen carregar el President, el Govern, el Parlament i tot allò que faci falta. Posaran a Santamaría al capdavant de la Generalitat, si fa falta. O Millo o, fins i tot, en Duran. Il·legalitzaran partits polítics independentistes, per, així, arrassar en les eleccions. Intentaran muntar-se el Parlament a mida com ja han fet amb la Constitució.
Hi ha dos líders (ara, ja els podem anomenar així) de la societat civil a la presó. Cuixart i Sánchez, el President d'Òmnium Cultural i el de l'Assamblea. Dues institucions, sense les quals, no es podria entendre el moviment que viu el nostre país. Sis anys organitzant manifestacions multitudinàries, sense precedents en la història recent d'Europa, i ni un sol vidre trencat. I se'ls acusa de sedició pels fets del 20 de setembre, quins pebrots! Els Jordis són entre reixes per les seves idees, tan legítimes com qualsevol altra, ja que no van en contra de ningú sinó a favor de la pau, la convivència i la democràcia. I si, ara, són ells un dia et pot tocar a tu. Això té un nom i és repressió.
Ho faran tot. De fet, ja ho estan fent tot. Per acabar amb qualsevol guspira de llibertat que hi hagi entre la nostra gent. I caldrà actuar, fer-ho amb determinació, ser valents, i fer-ho a la catalana: democràticament, pacífica i cívica. S'hauran de prendre decisions i, cadascú, assumir el seu paper. Des del President Puigdemont fins al forner del meu poble. Tots els demòcrates, siguem d'on siguem, tinguem la ideologia que tinguem, pensem el que pensem, haurem de remar junts per assolir la llibertat. Perquè com diu Jordi Sánchez la llibertat és plena o no és. I seguir essent part del Regne d'Espanya no és garantia de gaudir dels drets i llibertats, que haurien de ser immutables a Europa en el segle XXI. Ens ho intentaran arrebassar tot, absolutament tot. L'1-O ho van intentar amb les porres, i no dubtaran en fer servir la força per tapar-nos com el que som, una nació oprimida que necessita la llibertat com l'aire que respira. Tanmateix, hi ha una cosa que no ens podran arrabassr mai: la dignitat. I hem de mirar de conservar-la per poder estar en pau amb nosaltres mateixos. I hem de fer-ho, també, per tots aquells que s'han quedat pel camí, pels que van somniar un dia en viure en un lloc millor. I, també, per poder mirar als nostres fills i dir-los tot el que has fet per ells (més enllà del resultat final que, segurament, no dependrà ni de tu ni de mi). I això val per tots, companys. Pel President, pel Govern, pel diputats, pels que serem convocats a defensar el nostre país als carrers dels nostres pobles en els propers dies, setmana i mesos. A tots ens tocarà exercir un paper determinant.
I potser, encara que no ens ho sembli, estem més aprop que mai de poder abraçar la utopia. Segur que la distància a recórrer és llarga i costosa però com deia el gran Miquel Martí i Pol "convertirem el vell dolor en amor i el llegarem, solemnes, a la història". Doncs, es tracta d'això, de fer història. Per nosaltres, per ells, per tots: LLIBERTAT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu-nos la seva opinió