dimecres, 14 de setembre del 2016

Memòria històrica

Poques coses, se m’acudeixen, ser més boniques i nostàlguiques que enrecordar-se, en tot moment, d’aquells predecesors que ens han marcat. I encara més d’aquells que ens han marcat i ja no hi són. Aquesta premisa val tant en la vida personal com en el món de l’esport. El passat divendres, Vallfogona de Riucorb, una localitat d’uns 100 habitants situada a la Conca de Barberà (província de Tarragona), va
inaugurar un carrer del seu poble sota el nom de Johan Cruyff. Curiosament NO va assistir-hi cap representant del club. Aquesta iniciativa és una excel.lent manera de conservar la memòria històrica. De valorar aquelles personalitats (ja siguin esportistes, polítics, periodistes, científics o escriptors) que han marcat època, cadascuna en el seu àmbit, i que els nostres descendents haurien de conèixer per allò que van fer o representar. Des de la junta directiva del Futbol Club Barcelona no s’ha fet, de moment, res per recordar la memòria del Johan I no em val que surti Cardoner o Vilarrubí i digui que el Barça no és un club personalista, perquè el museu del club porta el nom d’un president que ha estat a la presó, el senyor Josep Lluís Núñez. I si parlem de figures importants de la nostra entitat, a banda de Kubala (que té una estàtua, més que merescuda, a l’esplanada del Camp Nou) o el fundador Joan Gamper (que té el trofeu estiuenc del Barça i la ciutat esportiva al seu nom), no hi ha cap tipus de reconeixement a altres figures rellevant i estimades del nostre club com Paulinho Alcántara, Ramallets, Segarra, Samitier, César Rodríguez, Olivella o Basora per dir el nom d’alguns altres mites blaugranes que ja no es troben entre nosaltres. S’hauria de fer un ”Hall of fame”? No ho sé. Però el que sí que haurien de fer és mantindre viu el seu llegat. Que no s’oblidi tot allò han fet, i això pot valdre tant pels futbolistes, com per d’altres persones (com el Manel Vich) que han servit durant molts anys al club sense ànim de lucre, per pur amor al club. Perquè no hi ha millor forma d’entendre el present, que conèixer el passat. I el Barça, a diferència d’altres equips, pot presumir de tenir una història llarga, de molts moments d’alegria i d’altres, també, de tristesa, sempre lluitant fins a les darreres conseqüències per defensar uns colors plens de significat; i una terra que l’ha vist néixer i créixer fins a convertir-se en el millor club del món. I Bartomeu i la seva junta si volen seguir engrandint la nostra història haurien d’honorar els més grans. Perquè, igual que d’aquí 100 anys, ens agradaria que els nostres descendents sabessin qui van ser i què van fer els Messi, Xavi, Puyol, Iniesta, Valdés, Busquets i companyia; ara, s’hauria de homenetgar a Cruyff perquè el seu llegat duri per a la posterioritat. PS: una altra gran manera d’homenetgar al mestre, seria potenciar i valorar un dels béns més preuats dels que disposem a can Barça: la Masia. Aquí ho deixo.