Nuñez's bad time (temps dolent)

Josep Lluís Núñez ha passat els seus primers dies a la presó de Quatre Camins. No me n'alegro perquè no m'alegro de les desgràcies de ningú i menys la de un home com és el President Núñez, perquè crec que un avi de 83 anys hauria d'estar gaudint de la jubilació i dels seus néts. Però si la Justícia ha decidit enviar-lo a la garjola, després d'anys i panys de recursos i peticions d'amnistia, per alguna cosa deu ser. Tampoc seré jo qui li negui a Núñez la seva obra com a president del Barça, perquè és evident que en 22 anys al càrrec va tenir temps de fer un grapat de coses bones per al club. Des de l'òptica actual, segurament les seves millors decisions van ser posar en marxa la Masia i fitxar Johan Cruyff com a entrenador, dues apostes que ajuden a entendre els èxits de l'entitat en l'últim quart de segle. Segurament sense aquest gest que en va fer de l'alçada d'un campanar i que es va rodejar d'una cort de morenos i periodistes afins que li aplanaven el camí en Josep Lluís no hauria tingut aquest llarg mandat. La qüestió és que, en plena era dels valors, el Museu del club porta el nom d'un dels millors presidents de la història del Barça però també el d'un president empresonat. Em van semblar un punt egoistes les declaracions de Cruyff fa uns dies, en el sentit que estava content d'haver retornat la insígnia de president d'honor per no tacar la seva imatge barrejant-la amb un club judicialitzat i un president camí de la garjola, pot tenir tota la raó, però és en Cruyff, en Johan Cruyff: Núñez taca la imatge del club a nivell internacional. Us imagineu qualsevol dels milers de turistes que visiten diàriament el Museu preguntant-se qui és la persona que li dóna nom? Què els hem de dir? Però ja que el museu porta el seu nom i el delicte que ha comés no té a veure amb el Barça, no cal donar-li més voltes, és el museu del Barça o qui preferixi que digui el museu President Núñez, però jo em quedo amb la primera.

P.S futbolística: Bobby Charlton és un altre avi que s'acosta a la vuitantena. El llegendari futbolista anglès no ha comès cap delicte però quan diu que, per sort, l'estil de futbol del Barça ha passat de moda i que Cristiano Ronaldo encarna millor que Messi com s'ha de jugar a futbol, es posa en evidència. Potser no recorda -o potser li cou massa- que el Barça de Guardiola va atropellar el seu United en dues finals de Champions. Per descomptat és la seva opinió, però potser ell també faria bé de quedar-se a casa amb els néts.

Futre revela que l'Atlètic va pactar la seva derrota per salvar a l'Espanyol

L'expresident de l'Atlètic de Madrid Jesús Gil va demanar al portuguès Paulo Futre que el seu equip no guanyés l'Espanyol en un partit de la temporada 1990-91, segons publica el diari portugués Rècord. En una entrevista al diari esportiu lusità Rècord, que publica un ampli reportatge titulat "Les màfies a les apostes", Futre revela que Jesús Gil i Gil va sol·licitar als seus propis jugadors que no guanyessin al conjunt català, que es jugava el descens. "Quan estàvem a l'hotel de Barcelona, el president Jesús Gil em va dir: 'No podem guanyar avui. Digues als teus companys que no corrin". Va ser l'única vegada que em va passar quelcom així", va assenyalar en declaracions a Rècord. L'Atlètic de Madrid va perdre aquell partit a Sarrià per 3-1, Paulo Futre no va participar en la trobada i va emplaçar el mandatari a que fos ell el que traslladés la proposta als jugadors Atlètic, davant l'enuig del mandatari. *L'ACORD SECRET Segons la versió de Futre, Gil hauria arribat a un acord amb el president en aquells dies de l'Espanyol, Juli Pardo, pel que si els lleons no vencien als 'pericos', rebrien un jugador blanc-i-blau a canvi de deixar-se guanyar en aquell matx. Davant d'aquesta proposta, Futre es va oposar a exercir el paper al que li requeria Gil i Gil i no va jugar ni un minut. "Així no vull jugar. Ves-hi tu i els hi dius (a la resta de jugadors)", va dir Futre, que va afegir que el president va baixar al vestidor i va emplaçar els seus jugadors que no guanyessin el partit sota l'amenaça d'acomiadaments si no seguien les seves instruccions. Amb aquell triomf de l'Espanyol per 3-1 i la derrota del Saragossa a Cadis, l'equip barceloní es va salvar gràcies al conjunt aragonès.

Catalunya és molt viva, sí-sí

El dia 9 de novembre més conegut com a 9N més de 2.300.000 de catalans i catelanes van fer un acte de rebuig i de desobadiència envers l'estat espanyol capitenejat per un dels personatges polítics més patètic de l'Espanya recent. Dels més de 2.300.000 de ciutadans que ens vàrem expressar lliurament a les urnes, més de 1.800.000 vam optar per l'opció del Sí-Sí, que representa al voltant de un 81%. Aquesta dada referma que hi ha un grup molt gran de persones que volen que Catalunya esdevingui un estat independent. Des de Madrid, el govern central no reacciona, no sap que fer, no sap que dir. Els pocavergonyes del PP continuen ignorant l'opinió dels ciutadans i intenten desacreditar, mofar-se i menysprear el procés participatiu i no només aquest sinó que també el moment general que passa Catalunya. Els homòfobs de PxC només saben denunciar el Govern i funcionaris, quelcom similar fan els estUPyDs de UPyD. Ciudadanos (C's) i en Rivera es pensen que es menjen el món i els del PSOE continuen sent tan tanoques com sempre. El president Mas i el seu govern han sapigut gestionar de una manera molt correcte allò que semblava i era tan difícil de gestionar. Això no hauria pogut ser possible sense els més de 40.000 voluntaris que han treballat durant dies per poder fer possible aquesta jornada tan massiva. Ja saben tots aquells que estan en contra de que els catalans i les catalanes pugin exercir el seu dret a l'autodeterminació sobre el futur polític del país qie són o el país que viuen. Sí, deixeu-nos expressar-nos lliurement. Visca el poble català!