A gaudir amb la selecció!

El partit de demà de la selecció comptarà per primer cop amb la presència d'Oriol Rosell. El jugador de l'Sporting Kansas City que ha rebut molta atenció mediàtica tant per la victòria del seu equip en la lliga nacional dels Estats Units com per la celebració que en va fer al camp mateix amb una estelada. Vista des de casa nostra, l'MLS, la lliga professional de futbol dels Estats Units, sembla poca cosa, però la veritat és que l'evolució del que allà en diuen soccer és exponencial. Fa anys el nostre futbol era un total desconegut als Estats Units, ofegat pels tres grans esports populars del país, el football (o siga, el futbol americà), el beisbol i el hoquei sobre gel. Després va passar un època en la qual era bàsicament un esport seguit per emigrants. Però tot indica que finalment ha fet eclosió, i la darrera temporada ha estat la millor de la història des de qualsevol punt de vista. Hi ha indicadors de tot tipus que avalen això. Les retransmissions televisives dels partits pugen en audiència i pugen sobretot en les cadenes en anglès. Els diaris cada cop en parlen més i de manera més destacada –l'exemple clar el seguiment a Kansas de la final–. Els estadis són plens i han trobat el seu estil d'animació propi. Els mateixos estadis ja són, en la majoria dels casos, estadis per a jugar al nostre futbol i no estadis d'altres esports cedits per unes hores. I els partits comencen a ser molt interessants. La final va ser realment entretinguda, amb una espectacular tanda final de deu penals per decidir el campió. Per tot plegat, la presència de l'Oriol Rosell allà, i el seu compromís amb el país, és una excel·lent notícia. “Rosell to play for Catalonia”, diu la portada del web de la lliga de futbol a amèrica; “Sporting Kansas City's Oriol Rosell recalled by Catalonia national team”, diu l'NBC, una de les grans cadenes de televisió dels Estats Units. Gaudim-ne, doncs, de la selecció. Visca Catalunya!

Mostrar i demostrar

1 Cal que l'agència de notícies del vestidor del Barça i, per derivació, de la resta de clubs punters espanyols, sigui el Twitter? Ens hem d'assabentar de la magnífica notícia de la recuperació total de Víctor Valdés per una piulada en què ja hi ha la notícia amb el titular i amb la fotografia del Víctor amb el preparador Juanjo Brau? 2 Què passaria entre els jugadors i la premsa si algun diari hagués fet al vestidor la fotografia que es van fer junts Cristian Tello i Pedro Rodríguez després de l'esplèndida victòria al camp del Getafe de diumenge passat i on al fons es veia el cul d'algú del vestidor del Barça? Llei del silenci, querelles, denúncies...? Per cert, era una broma a una persona molt estimada al vestidor com Pepe Costa o senzillament va sortir així? 3 Que si Messi, que si Faus, que si Rosell, que si no és veritat… Sabíeu que ja hi havia acord entre el club i Messi per a la millora de contracte de l'argentí i que el club no tocava ni clàusula, ni durada de contracte? Podria ser que l'acord total amb la signatura s'ajornés fins a final de temporada? 4 És veritat que Sergi Roberto és un boig de la màgia i que (m'ho han explicat però no ho he comprovat) fins i tot ha anat a cursos per aprendre'n? 5 Vejam: se li pot donar gaire crèdit a l'onze de l'any 2013 que ha escollit el diari italià La Gazzetta dello Sport? No hi ha Leo Messi i l'únic representant de la lliga espanyola és Cristiano Ronaldo. Què dirà la premsa de la capital espanyola? Que és evident que Cristiano mereix la Pilota d'Or o que no té cap credibilitat quan no hi ha cap espanyol a la llista? Esperarem. 6 O serà millor l'onze escollit per L'Équipe, en què hi ha els tres candidats a la Pilota d'Or (Messi, Cristiano i Ribéry) i només un jugador de nacionalitat espanyola: Jordi Alba? 7 Veig un anunci d'Andrés Iniesta per Sony, en una botiga de Barcelona. Mireu-lo i no penseu, com jo, que en aquesta ocasió són tan mals actors Iniesta com els presumptes compradors, que apostaria que són actors contractats per a l'anunci? 8 Escolto Gerard López parlant del partit de Catalunya-Cap Verd de demà passat i me'l crec més que a Johan Cruyff. Em crec el país que té al cap, la selecció que vol fer i sobretot que, si el procés acaba amb l'estat propi, aquest equip és imparable. És evident que, de moment, el que vol la selecció és gent que s'ho cregui, i no veieu que en Gerard creu en aquest país? 9 Aviat es jugaran els partits de vuitens de final de la copa. Anada i tornada del Barça contra el Getafe entre setmana a les deu de la nit. L'Espanyol la tornada amb l'Alcorcón un dimecres a les 19.30 h (comerços oberts). Però el pitjor és la propera jornada de lliga, que fan jugar el Rayo Vallecano el dia de Reis a les deu de la nit! Però qui és l'insensible que posa aquests horaris? 10 I per acabar la dosi Messi de cada setmana. Ara el PSG medita el fitxatge de l'argentí. Oh, és clar. Quants clubs podrien pagar la barbaritat de traspàs? Doncs (al marge de clubs de Qatar o algun d'estrany rus)? Resposta senzilla: si Leo Messi marxa a algun club punter, o serà el PSG o serà al City. Bon 2014 a tots!
*Artícle de Jordi Basté a l'Esportiu

L'estrany cas de Mua

El món del futbol és un reflex salvatge de la vida. Quan hi ha una pilota pel mig, tot es magnifica. Els bons es converteixen ràpidament en herois contemporanis. Fins que la cosa es torça. Aleshores, esdevenen ogres, monstres que no tenen cabuda. Els més crítics, des de la barra del bar o estirats al còmode sofà de casa, afirmen que tal jugador o entrenador, tot i comptar amb una llarga trajectòria en el futbol d'elit, no val per a res. Ja no entrem a valorar si té el nivell que exigeix la màxima competició, sinó que directament diem que és un paquet i que no pot jugar ni tan sols en els campionats de futbol sala d'estiu del poble. Sembla que exagero, però és així. Tan cru i tan real. En els últims temps, hi ha un jugador que és en el punt de mira de molts aficionats al futbol: Arbeloa. El defensa del Madrid i de la selecció espanyola sempre havia gaudit del respecte de tothom gràcies a la seriositat defensiva, la capacitat d'anticipar- concentració una gran i la jugada se a durant els noranta minuts del partit. Hi va haver un moment en la seva carrera, però, que va suposar un abans i un després per a Arbeloa. Aquella sèrie inacabable clàssics Barça-Madrid del 2011. Lliga, copa del Rei i semifinals de Champions League en poc temps: un còctel explosiu. En aquells partits, el Real Madrid va mostrar el seu perfil més agressiu. Joc intens dels homes de Mourinho. Alguns jugadors traspassar la línia. Entre ells, Arbeloa. defensa internacional es va excedir i, arran d'aquestes actuacions, ha anat perdent la simpatia de molts aficionats. La pluja de crítiques ha anat creixent. Les dues últimes temporades s'ha mostrat nerviós amb la pilota als peus, feble davant extrems de qualitat i precipitat en moltes accions inexplicable expulsió La seva defensives. contra el Galatasaray en l'última Champions va portar encara més crítiques. La copa Confederacions del Brasil semblava un bon moment per netejar la seva imatge, però els nervis propis i la qualitat de Neymar nefasta part primera una suposar van d'Arbeloa. Aquesta final i l'arribada Carvajal al Madrid posen encara interrogants a l'estrany cas d'Arbeloa.

Un model

Podria semblar un acudit, però no ho és perquè a còpia de repetir el missatge alguns fins i tot se'l creuen. El debat sobre l'estil de joc del Barça trontolla cada cop que es produeix un incident en forma de resultat negatiu. L'estrepitós 7-0 contra el Bayern en les semifinals de la Champions va suposar una bombona d'oxigen per als nostàlgics de la pilota llarga, els migcampistes atletes, el davanter centre gros i els gols de cap en el servei d'un córner. Aquest grup d'aficionats –tan respectables com qualsevol altre– s'han tornat a inflar amb la contundent derrota de la selecció espanyola de futbol contra el Brasil per 3-0 en la final de la copa de les Confederacions. Ja se sap que l'equip de Del Bosque, per dir-ho d'alguna manera, fa força coses de manera similar al Barcelona. “Quin plaer!”, devien dir veient les capacitats de Luiz Gustavo, Paulinho, Hulk o Fred… A aquests mateixos aficionats els preguntaria a quin jugador brasiler fitxarien per al seu equip. És evident que tots quatre són fantàstics futbolistes, però segurament ells també anirien per Neymar, que no té res veure amb els quatre companys de la canarinha citats. Més enllà de la projecció individual de Neymar, el seu fitxatge permetrà al Barça fer un pas més en l'evolució d'aquest sistema que Johan Cruyff va portar al futbol professional del club l'any 1988 i que va suposar una autèntica revolució mundial. L'arribada de Guardiola va proposar nous matisos que, amb els resultats i l'estètica, van tornar a convertir el mètode en referència. En tots aquests anys (i avui mateix), mentre alguns discutien al voltant del 4-4-2, el 5-3-2 o el 4-2-3-1, per exemple –un cop més, màxim respecte per qualsevol idea ben portada a terme–, valorant el rol dels carrilers, dels tres centrals, del doble pivot… el Barça ha caminat en una altra direcció canviant el perfil del mig centre, incorporant la pressió, treballant la sortida de la pilota, reforçant el paper del fals 9… per mirar de contrarestar els permanents antídots dels rivals. Ara, amb Tito, l'evolució ha de continuar dotant de contingut la feina de Neymar, un futbolista que per les seves qualitats pot ajudar l'equip a superar els autobusos defensius amb fórmules fins ara no utilitzades. Passa amb el Barça com amb el país. L'anterior model ja el coneixem: aquest pla B o canvi de filosofia ja ha estat utilitzat i també sabem quins resultats va obtenir. Que cadascú compari, sumi, resti i valori plaer i títols. I ja, de passada, si no és molt demanar, que a continuació facin amb Catalunya el mateix exercici. Per cert, felicitats a Òmnium pel Concert per la Llibertat. Efectivament, tenim pressa.

Clam per la llibertat al Camp Nou.

En moltes ocasions he estat crític amb la presidència de Sandro Rosell i algunes de les seves iniciatives. l'hora de defensar la gestió de Joan Laporta i de posar-la un esglaó per damunt de la de Rosell. Però amb el Concert per la Llibertat, que se celebra avui al Camp Nou, la junta l'ha encertat. És veritat que l'únic que ha fet el Barça és l'espai cedir passat amb U2 i Bruce Springsteen. Però aquest cop no es tracta d'un simple festival, és una reivindicació del dret a decidir i de la independència de Catalunya. El club hauria pogut dir que no amb l'excusa de no voler-se involucrar en política, però sortosament ho ha negociació concert –encapçalades per Òmnium– amb el Barça no ha estat del tot fàcil, tot i que al final hi ha hagut una entesa cordial. D'aquesta s'omplirà reclamar que Catalunya pugui decidir el seu futur i per poder avançar cap a l'estat propi català. organitzadors s'havia perquè és un símbol conegut arreu del món i tot allò que està relacionat amb el Barça traspassa confien que la comunitat internacional es faci ressò de l'esdeveniment d'avui. Un festival que comença a les cinc de la tarda amb una fira d'entitats a l'exterior del Camp Nou, que obrirà les portes a les sis de la tarda. actuacions d'una seixantena de grups –més de 450 artistes– que interpretaran una quarantena de cançons relacionades amb la llibertat. Un dels moments culminants del concert serà el mosaic que ha impulsat El Punt Avui, en el qual es podrà llegir Freedom Catalonia 2014. Les cartolines ompliran tres quarts parts del camp –només es deixarà buit el gol sud, darrere de l'escenari– i serviran per llançar el missatge independentista al món. El mosaic s'aixecarà pels volts de les deu de la nit, just quan sonin Els segadors. Després, començarà la segona part del concert, que estarà dedicada íntegrament a cançons de Lluís Llach, artistes. Així, es podran sentir himnes com ara L'estaca, Venim del nord, venim del sud, Viatge a Ítaca, País petit i Que tinguem sort. L'acte s'acabarà amb una altra peça del cantautor de Verges, Tossudament alçats, que cantaran concert. Un cop de mà al procés Amb el simple gest de deixar que el concert es faci al camp, el Barça es posa al costat de la majoria de ciutadans de Catalunya que són favorables a la celebració de la consulta d'autodeterminació. Alguns cops s'havia acusat Rosell d'estar massa allunyat d'aquesta realitat política, però ell mateix en una entrevista en aquest diari l'any passat assegurava: “Qui qüestioni la meva realitat no em coneix”, i afegia que el club “sempre estarà al costat de les nostres institucions i amb allò que és bo per a Catalunya”. Tot i això, també remarcava que la junta representa “tots els socis, sigui quina sigui la seva opció política” i, per aquest motiu, defensava que el Barça “no pot ser utilitzat ni de manera partidista ni políticament pels partits”.

El perquè de tot plegat.

1 Qui hi ha al darrere d'aquests venerables socis del Barça que ara demanen l'execució de l'aval contra Joan Laporta i part de la seva primera junta directiva per valor de 28 milions d'euros? No caldria que investiguéssim els noms i cognoms de tots aquells que han lluitat per veure com més d'un d'aquests directius (que no es van embutxacar ni un euro) ho estan passant fatal per culpa d'aquesta barbaritat impulsada per uns senyors que és impossible que hagin fet tot això sols? 2 És Rubi el pla B de Rosell, Bartomeu i Zubizarreta per si Tito Vilanova torna a tenir (esperem que no) algun problema que el torni a distanciar de la plantilla una temporada relativament llarga com va passar el curs passat? Si és així, què en pensa Jordi Roura? 3 Com es prenen el Girona i el seu president que Rubi marxi al Barça tot i el dret evident que té a fer-ho com a professional? Què en pensa el seguidor culer si veu el vídeo penjat a l'enotícies en què Rubi explica el seu legítim sentiment de seguidor de l'Espanyol? 4 El Barça s'endú una de les perles del planter de l'Espanyol. Com és possible que un dels que fa la operació pel jugador sigui Iván de la Peña, una de les icones de l'equip blanc-i-blau, ara dins de l'oficina de representació de Ramon Sostres? No és el món al revés? 5 Veig Pep Guardiola amb sabatilles esportives Adidas entrenant amb el Bayern? Això vol dir que l'entrenador català ha canviat Nike per Adidas com a marca esportiva personal? Resposta: sí. 6 Sabeu que Guardiola ja ha vist que el diari més proper al Bayern de Munic, més ben connectat a la directiva, és el Bild Zeitung, que, recordem, va ser el que va donar l'exclusiva del fitxatge de Pep Guardiola pel Bayern i que va oferir imatges de Guardiola dalt de l'avió anant diumenge passat cap a Munic? 7 Ja ha acomiadat Messi la cort d'assessors i representants que l'envoltaven, incapaços de veure el risc fiscal que corria amb segons quines operacions? Per què no paga, a partir d'ara, els seus impostos a Catalunya? 8 Com és possible que la Federació Espanyola de Futbol faci una nota de premsa en què digui que és absolutament fals que un grup de jugadors fessin una timba de strip poker amb senyoretes a altes hores de matinada? Si és fals, querella per calúmnies i s'ha acabat. No han aconseguit l'efecte contrari, que és fer-ho gruixut? 9 26 anys, i encara n'hi queden uns quants més. Leo Messi. De debò que tenia un bon dia Johan Cruyff quan va dir a Marca que se l'havia de vendre ara? Parlant de Messi, com és possible que la primera gran fotografia que es faran Messi i Neymar junts sigui al Perú dimarts que ve en el partit benèfic Duel de Gegants i no amb el club que els paga? 10 Modric: 42 milions. Isco: 33 milions. Carlo Ancelotti: més de 4 milions. Estatuts que no permeten a qualsevol soci presentar-se com a candidat a la presidència si no avala el 15% del pressupost del club, és a dir gairebé 80 milions d'euros. Ningú a la capital de l'Estat té res a dir-hi? Entre el soroll permanent de can Barça i el silenci esgarrifós a Madrid, no hi ha un terme mitjà?
*Artícle de Jordi Basté

Podrà Espanya amb Neymar?

Avui juga espanya. Molts donen per fet que españa serà a la final. No ho sé, però dubteu del fet en el qual rau que la gran majoria d'aficionats del futbol (excepte brasilers i catalans) que españa s'emporta aquesta copa de fira, només hi ha una copa que la superi en pena la del rei que em sembla que enguany ha tingut rival com a copa més pèssima. Una partida d'escacs es fa molt més entretinguda que un España-Tathí que acaba deu a zero. M'agradaria elogiar a Neymar per tan sols posar-hi una mica d'emoció. Si la guanya Italià estarem somiant, si la guanya españa no voldria veure a Casillas fet el beneit pels carrers de Madrid (com que amb el Madrid no ho pot celebrar quan és la roja ho aprofita al màxim) i si guanya la canarinha estaré mínimament content pel fet de veure Neymar celebrant un títol.

Thiago... es queda.

Ahir un amic em va enviar un Whats App (ho escric bé , no?) que m'explicava que el seu germà coneixia el fill del seu veí que era amic íntim de Thiago Alcántara i que li havia dit que marxava a la Premier més coneguda com Barclays, que és un banc que em deu 1 euro, i allí jugaria al Manchester United. Ja està bé! Prou de rumors! Seré clar, potser no em creureu però ahir vaig parlar amb l'Andoni, sí sí l'Andoni Zubizarreta el director esportiu del Futbol Club Barcelona i em va dir que ell el president Rosell i Tito Vilanova havien quedats reunits el dissabte dia 22 de juliol a casa del pare de Thiago i també Rafinha, Mazinho, allí hi era el propi Mazinho, Thiago i el seu representant. Amb la subtilesa de Rosell, els arguments de Zubizarreta i la paciència de Vilanova van poder convèncer sobretot el pare de Thiago, que el millor que podia fer el jugador brasiler, ai no que juga amb la "rojita" era quedar-se a can Barça. Ara si el Tito falla Thiago marxarà, i jo serè el primer que li donaré tot el meu suport. Dons que cada soci li donem el caliu que té quan juga amb la rojita. Intentem-ho que no perdrem res, només guanyarem.

La paciència no és Blai-Grana.

Resulta còmic que alguns jugadors del Barça hagin demanat paciència a Thiago Alcántara perquè es quedi al club i sàpiga tenir-ne, quan alguns d'aquests que estimulen el migcampista van fer les maletes, precisament, per falta de paciència. Thiago és la peça d'un Ferrari anomenat Barça, i si pot anar bé és precisament al club català. Difícilment la podem imaginar en un McLaren com pot ser el Manchester United.
Malgrat els dubtes que es presenten en el canvi d'equip, el gran avantatge per al jove jugador, si finalment accepta el desafiament de la Premier, és que no arribarà amb un traspàs multimilionari que sempre acaba resultant un llast important. Si el club que et fitxa paga 50 milions per tu no és el mateix que si en paga 18, quasi regalat. Si el United finalment s'aprofita de la pífia del Barça, la de permetre que un jugador no assoleixi el blindatge que correspon a la seva projecció, serà hora que a algú li caigui la cara de vergonya, si és que no salta abans del seu càrrec.

Ra 2014

Qui diu que el futbol és més important que el bàsquet?

1 10 a 0? Però quina competició de fira pot tenir com a seriós un partit que s'acaba així? No desacredita qualsevol competició veure una selecció com Tahití on l'espectacle més agradable va ser veure com feien el passadís a la selecció espanyola? La LFP no ha de dir res d'aquest campionat? 2 I els jugadors? Sempre els exculparem de qualsevol mal? No és un drama que molts jugadors que han tingut una temporada estressant hagin d'estar-se tres setmanes més amb partits de botiga de betes i fils (Haití o Tahití) en lloc d'estar descansant? Però, es clar, ells són professionals... i es deuen a les seleccions i, evidentment a les primes que reben. 3 Aplaudim Juan Carlos Navarro que, amb problemes físics renunciarà a la selecció espanyola que jugarà l'Eurobàsquet a Eslovènia al setembre? No és aquest l'exemple perfecte de jugador de club que no ha renunciat mai a la selecció menys quan no s'hi acaba de trobar? 4 Jawai, Mickael, Navarro lesionats. Jasikevicius amb 37 anys i una costella trencada. I fins al final aguantant la pressió de la pista i angoixant el Real Madrid. D'acord, ha guanyat el Madrid, però quina ovació mereix aquesta gent i aquest magnífic entrenador que es diu Xavi Pascual? 5 Per què Sandro Rosell se'n refia de Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo i li diu (suposo que en broma) al final del partit de l'ACB de dimecres a Madrid que li regala cada temporada la lliga de bàsquet a canvi de tenir cada any la lliga de futbol? Tot i que des del club blaugrana ho neguen, és possible que ho hagi dit i, si ho va dir segur que era en conya, però... no cal vigilar segons quins comentaris i a qui van dirigits? 6 És veritat que el president del Barça va arribar horrorosament cansat a Madrid, després d'un viatge a Tel-Aviv, i abans de començar el partit semblava com si es quedés adormit a la llotja del Palacio de los Deportes de la capital espanyola, segons em va confessar el ministre de Cultura i Esports, José Ignacio Wert? 7 Com és que avui hi haurà una quantitat indecent de càmeres fent guàrdia a l'aeroport de Munic a l'espera que aterri Pep Guardiola, quan l'entrenador català té avui un casament a Barcelona on hi ha d'anar sí o sí perquè es d'un familiar? 8 Sabíeu que finalment a Pep Guardiola li col·locaran un auricular (pinganillo, en l'argot audiovisual) a la roda de premsa de demà passat a les dotze del migdia, a Munic, i que ha demanat que li puguin fer preguntes en català pels periodistes catalans que estiguin allà? 9 No us heu quedat impressionats amb les fotografies del qui va ser un dels millors pilots del circuit de motos, Joan Garriga, estirat en un llit de l'hospital, prim i demacrat, víctima de dos infarts i d'un llarg coqueteig amb les drogues? 10 Ovacionem la magnífica enciclopèdia catalana de l'esport, obra magna, de cinc volums, imprescindible i necessària, ideada i dirigida per Carles Santacana, que va ser presentada dimarts al Palau de la Generalitat? Sabeu que hi ha noms (i fotografies) d'esportistes, clubs, dirigents, periodistes i situacions com el cas Fresno?

Pim pam clatellades venen clatellades van.

En Joan Capdevila hauria de ser un exemple per a molts dels jugadors que s'han criat, han començat com a professionals o han passat els seus millors anys a l'Espanyol. Aquest lateral esquerre, quan estava en el moment més àlgid de la seva projecció, amb temporades perfectes a l'Espanyol, va fitxar, el 1999, per l'Atlético de Madrid. I el futbol li va donar la primera clatellada de consideració: el descens a segona divisió. Va fitxar pel Deportivo i es va fer més gran. Fruit del seu bon joc i fortalesa física com a defensa va jugar amb la selecció espanyola i va acabar guanyant una Eurocopa i un mundial. Amb el Vila-real va viure les etapes més glorioses d'aquell club que va acabar disputant una semifinal de la Champions. Fa dues temporades va anar al Benfica, a Portugal, però va jugar poc i l'any passat va tornar a l'Espanyol. Roda el món i torna a Camprodon amb 34 anys, això sí, però amb una actitud encomiable i els peus ben posats a terra. Sigui perquè ja està al final de la seva carrera, el de Tàrrega sintonitza amb la política fitxatges del club. De moment, ja s'han fet tres fitxatges sense haver de pagar cap clàusula ni traspàs i si Lanzarote, Abraham i Fuentes acaben rendint vés a saber si d'aquí a un temps es cotitzen en el mercat i el club en treu alguna cosa. En aquest supòsit, els directius han de fer memòria i veure què va passar amb Kameni, que no només el club no en va treure res, sinó que el jugador va acabar sent suplent al seu nou equip. Això d'en Verdú és una altra cosa. Ha anat a parar al Betis i ja veurem com acaba tot plegat. Quant a les seves declaracions en el sentit que ha arribat a un paradís sense parió, ja en parlarem més endavant. Per cert, l'altre dia em vaig fixar en el segon equipament del Barça, sí el de la samarreta aquella que anomenen quadribarrada... Doncs res de res. Fixeu-vos bé si no és una franja vermella el que surt de sota les aixelles. No em surten els números. Quatre al davant, quatre al darrere i una a cada costat. Cal posar-hi una mica d'imaginació. Sincerament no m'acaba de fer el pes. Jo 2014

La portera de la porteria

La guerra Núñez-Cruyff va aconseguir el seu sentit el dia que l'expresident va acusar el Flaco de voler fitxatges que faria "fins la portera de casa". La baralla, barriada i impròpia, va posar punt i final a una era memorable del barcelonisme, el germen d'aquest Barça triomfant d'avui. En el rerefons d'aquestes ganivetades mediàtics havia el mateix debat que es cou cada estiu a les taules dels responsables tècnics dels grans clubs: I ara, a qui vam fitxar?. I ara el porter de l'època Cruyff ha de fitxar un porter tan o més bo que ell quan jugava sota els pals de la porteria del Camp Nou. Jo 2014.

2+1 en bàsquet

El pivot del Madrid se n'anava de vacances quan a l'aeroport va tenir un incident amb el personal de seguretat i un guàrdia civil, que el van retenir unes hores. Segons el pivot, se'n van riure perquè portava cremes a l'equipatge i li van adreçar insults racistes. Segons l'agent, Slaughter el va sacsejar. Al final, lliure sense càrrecs. Un altre cop el Reial Madrid en aquest cas en bàsquet ha tornat a caure molt baix. Slaughter empresonat i ràpidament amb la màgia del Tito Flo ha estat alliberat. He dit màgia, ui perdó volia dir amb la maleta plena de bitllets de 50 euros ha convençut a la policia. Jo 2014

Guardiolitis aguda

seria molt injust i oportunista comparar l'entusiasme que es

respirava ahir a l'Allianz Arena amb la triple corona a les vitrines, el millor equip d'Europa a la gespa i Pep Guardiola com a icona d'un futur molt il·lusionant per al Bayern, amb la cara de pòquer d'un ampli sector del barcelonisme en part nostàlgic i desconfiat per una supremacia perduda, però alhora també esperançat amb l'arribada de Neymar. Però també seria injust, fins i tot de mala persona, menystenir, ignorar o maleir el millor entrenador de la història culer simplement perquè reprèn la seva vida professional al marge del Barça. Guardiola era, és i serà incòmode per al Barça de Rosell. Ho era perquè mai va ser un dels seus i mai el van poder controlar, ni tan sols contradir. Ho és perquè la seva presentació multitudinària com a nou entrenador del Bayern, a banda de recordar unes virtuts i una excel·lència professional que van enriquir el club, va servir per avisar que el seu respectuós silenci té un límit si des de Barcelona no el deixen en pau. El Barça i el seu entorn han hagut d'aprendre a viure sense Guardiola, però encara han d'aprendre a viure sense pensar en Guardiola. Potser quan ho facin, no caldrà inventar-se que no s'alegra de l'èxit blaugrana en la lliga o que vol prendre Thiago al Barça. Senyal que el Barça estarà fent bé la seva feina. De moment, això no passa. Perquè si a l'última perla de la Masia no només se'l deixa escapar, sinó que se'l convida a fer-ho, o bé falla l'estructura tècnica, o bé el planter ha deixat de ser una prioritat. Guardiola no va dir noms, però ho va deixar molt clar. “Del Barça no marxes per diners o perquè et truca el Pep; te'n vas perquè no jugues o perquè et fan fora.” Legítima defensa. El problema que tenen alguns és que ell és capaç de posar-ho en evidència en català, en alemany o en suahili, si cal. Perquè té la credibilitat que altres no tindran mai.
Jo 2014

Benvinguts, passeu, passeu!

BLAI GRANA
un blog fet a mida pels amants del BARÇA.
Per començar el meu primer post (si em permeteu fer servir aquest anglicisme) vull agrair a l'Alfred Picó; que m'ha deixat utilitzar el nom de blai grana que ell el va fer titulant un llibre. També a tots aquells que m'han ensenyat a fer i desenvolupar un

blog d'una forma més formal i només us vull dir que vosaltres també podeu fer un blog i parlar d'aquells temes que tant us agraden. Us convido a fer servir blogspot.

Jo 2014

g