Un cretí d'or

En el meu món a casa meva, era una tarda que aparentava tranquil·la, estava a casa veient la televisió i aprofitant per acabar una feina que tenia a mitges. Però llavors va ser quan encens la televisió i a tota la pantalla "Gala Pilota D'Or", a TV3, a Esport3, a Teledeporte, a Neox (amb el Pedrerol i la seva banda de pallassos encapçalada per Roncero i a Guti com a compinxe), a Cuatro, a GolT i en algun de les desenes de canals que té Digital+. Va ser pels volts de les vuit del vespre. Una noia molt bufona, una mena de Jennifer López, una noia guapa i fina, va donar pas a un clip amb algunes de pes millors jugades de Thierry Henry amb l'Arsenal, amb el Barça i amb la selecció Francesa. Després de les imatges va aparèixer el mite: ferm, elegant, lluminós; implacable. Més que un jugador de futbol semblava el primer ministre d'un país africà. L'home sempre ha tingut classe. Tití va ser l'encarregat de lliurar el premi més important de la nit; després d'un reguitzell de guardons intrascendents tocava saber qui era el guanyador de la Pilota d'Or. Va ser en Cristiano Ronaldo, com ja temíem. El portuguès es va col·locar rere el faristol, va ajustar el micròfon a la seva altura i va dir algunes obvietats, en acabat, va fotre un crit salvatge, un esgarip absolutament fora de lloc. Una senyora del públic es va dur les mans al cap. Van enfocar Ancelotti, somrient la gracieta, amb la cara de qui ja sap quin peu calça aquell cretí. L'any passat ja va fer el ploramiques i enguany ha fotut un crit que fa que el seu discurs se'n vagi a norris. Desitjo de tot cor que l'any que ve no guanyi, no només per ser del Madrid sinó també per no sentir la ximpleria que farà. PS per a Messi: fes-ho bé i sigues el preferit per guanyar la pilota d'or que sinó no miraré la gala d'un guardó individual molt important, però alhora ple de misteri i de dubtes.