La flor de l'estiu

Alen Halilovic va jugar el seu primer partit vestint amb la samarreta culé. Sembla ser que veient els 45 minuts que va jugar contra el Recreativo de Huelva a la final del trofeu Colombino, va ser la gran sensació, sense deixar de banda a Gerard Deulofeu. Una flor no fa estiu però pot causar bones impressions i agradar-te. Va jugar amb molta llibertat entrant per les dues bandes del terreny de joc, entrant pel centre i dirigint el joc com ho fa Busquets. No porta ni tan sols unes setmanes entrenant que ja juga molt, molt entonat. No parla ni català, ni espanyol sinó que es comunica parlant anglés, i només ho pot fer amb Marc Bartra un dels pocs jugadors del primer equip que sap aquesta llengua estrangera. Tot i tenir molts factors i costums en contra pel seu adaptament, el jove croat Halilovic ha demostrat el que pot i sap fer a Luis Enrique i a Unzue. Crec que estarà més temps al Barça B que al primer equip i també espero que així sia pel fet de no "explotar-lo" massa jove com ha passat amb jugadors com Bojan o Giovani Dos Santos. Espero que d'aquí tres o qutre anys es pugui parlar d'aquest jugador com una estrella que brilla amb llum pròpia dins i fora dels camps de futbol i d'entrenament, i que ho faci vestint la samarreta del Barça. De moment no ha aconseguit res però hi ha prous i suficients motius per pensar tot el que us he explicat en aquest article d'opinió personal a Blai-Grana.