Sis finals

Queden sis jornades per acabar la Lliga. Sis partits que per culpa dels mals resultats de les últimes setmanes, s'han convertit en sis finals. El Barça només ha sumat un dels últims nou punts i zero dels últims sis. El perseguidors, Atlético i Madrid no han punxat. Han superat sense massa problemes, a excepció del clàssic, els seus duels. Sense comptar amb les ensopegades del Barça s'han reenganxat de forma immediata a la lluita del títol de Lliga. El Barça, ja des d'abans de l'aturada de seleccions, va donar el títol domèstic per guanyat i va activar el botó d'"off". Un "off" que desadortunadament també afecta a la Champions. Al Madrigal ens vam refiar d'un 0-2 que va acabar sent un empat, el Clàssic ens el van remuntar amb uns últims 20 minuts de desgavell tàctic i ahir a contra la Real Societat vam anar a remolc tot el partit i en cap moment vaig tenir la sensació de que el poguéssim aixecar. Aquest gest d'apagada general ha tingut i, probablement, tindrà conseqüències negatives a la Copa d'Europa. Això sí que em preocupa de debò. Un equip no pot pretendre jugar a mig gas uns partits i endollar-se de forma automàtica uns altres. TOTS vam donar la Lliga per guanyada, ningú posava en dubte la capacitat competitiva d'aquest equip i el coixí de punts era tan gran que ningú se li va passar pel cap que es podria exhaurir. Ahir deprés del nefast partit a Anoeta, una altre derrota a Anoeta, l'Atlético es sitiua a tan sols tres punts. Com a molt pots perdre un partit.                                         Em nego a pensar que la Lliga no acabarà sent del Barça. El calendari és benèvol, els dos únics rivals que et podrien portar problemes, València i Espanyol, venen a l'estadi i els desplaçaments no són excessivament complicats. Un calendari força similar tenen els altres dos competidors de la capital. Per tant, ara toca confiar amb l'equip, possar-se les piles i continuar aspirant al mateix que fa dues setmanes enrere. Aspirar a guanyar el triplet.