Patecada atlètica

El pitjor que qualsevol culer es podia témer, ha passat. El Barça s'ha desendollat en el moment més inoportú. Hem vist com l'Atlético de Simeone, amb les seves (males) arts i el seu joc (brut), ha aconseguit apartar el Barça per la lluita de la Lliga de Campions. L'eliminació, ha estat demèrit, d'un Barça que vagabundeja pels camps sense tenir clar el seu objectiu, sense saber, que si no fas un gol més que el rival, no pots guanyar. El conservadorisme dels blaugranes en el primera part al Calderón, em va fer mal de fetge. Durant els 45' inicials l'únic moment on tenies opcions de marcar, era en les jugades a pilota aturada! Aquest fet era donat perquè no vas trepitjar l'àrea rival en cap moment del primer temps. Totalment impropi del nostre ADN. Ni, Messi, ni Neymar, ni Suárez, però tampoc Busquets, Alves, Rakitic o Jordi Alba van ser els jugadors, que tots esperem que siguin en aquest tram de temporada. Quatre dies després seguim sense explicacions del que els hi passa. Podria entendre el plantejament inicial del Barça, si fos per un tema físic, però Luis Enrique ho va negar la mateixa nit de la derrota. La segona part havia de ser tal com va ser. No hi havia cap altre remei. Era tot o res. vius o morts. De caixa o faixa. Malgrat això les ocasions van ser minses, i la presència de Jean Oblak a la porteria rival va resultar anecdòtica. A l'altre bàndol amb tot el vent a favor (afició i arbitratges) els matalassers, no van arriscar, van buscar l'error del contrincant i el van trobar. L'artilleria rival encapçalada única i exclusivament per Antoine Griezzman no va perdonar de cara barraca. Si algun adjectiu se li pot atribuir a aquest grup de jugadors, és el de "cholisme". Fan tot el que tenen al seu abast, i més, per superar els obstacles. Aquesta manera de practicar el futbol, força diferent a la mentalitat cruyffista, que espero, que encara regni a Can Barça, és, en canvi, molt molt similar a la que practica o practicava un tal José Mourinho, el "mourinhisme". Un "mourinhisme" que va aterrar a les espanyes en plena hegemonia del Barça de Guardiola. No el va poder matar. Espero que, ens en sortim amb les nostres armes, el futbol, i que passi una cosa similar a la de l'era Mourinho a Madrid. Aquest Barça l'han eliminat, però no s'ha acabat pas.

Sis finals

Queden sis jornades per acabar la Lliga. Sis partits que per culpa dels mals resultats de les últimes setmanes, s'han convertit en sis finals. El Barça només ha sumat un dels últims nou punts i zero dels últims sis. El perseguidors, Atlético i Madrid no han punxat. Han superat sense massa problemes, a excepció del clàssic, els seus duels. Sense comptar amb les ensopegades del Barça s'han reenganxat de forma immediata a la lluita del títol de Lliga. El Barça, ja des d'abans de l'aturada de seleccions, va donar el títol domèstic per guanyat i va activar el botó d'"off". Un "off" que desadortunadament també afecta a la Champions. Al Madrigal ens vam refiar d'un 0-2 que va acabar sent un empat, el Clàssic ens el van remuntar amb uns últims 20 minuts de desgavell tàctic i ahir a contra la Real Societat vam anar a remolc tot el partit i en cap moment vaig tenir la sensació de que el poguéssim aixecar. Aquest gest d'apagada general ha tingut i, probablement, tindrà conseqüències negatives a la Copa d'Europa. Això sí que em preocupa de debò. Un equip no pot pretendre jugar a mig gas uns partits i endollar-se de forma automàtica uns altres. TOTS vam donar la Lliga per guanyada, ningú posava en dubte la capacitat competitiva d'aquest equip i el coixí de punts era tan gran que ningú se li va passar pel cap que es podria exhaurir. Ahir deprés del nefast partit a Anoeta, una altre derrota a Anoeta, l'Atlético es sitiua a tan sols tres punts. Com a molt pots perdre un partit.                                         Em nego a pensar que la Lliga no acabarà sent del Barça. El calendari és benèvol, els dos únics rivals que et podrien portar problemes, València i Espanyol, venen a l'estadi i els desplaçaments no són excessivament complicats. Un calendari força similar tenen els altres dos competidors de la capital. Per tant, ara toca confiar amb l'equip, possar-se les piles i continuar aspirant al mateix que fa dues setmanes enrere. Aspirar a guanyar el triplet.